Si hi ha un gran repte global que ens impel·leix a coordinar esforços aquest és sens dubte la lluita per frenar el canvi climàtic. Una qüestió que determinarà el nostre futur i que posarà a prova la nostra capacitat de resiliència.
Aspectes tan determinants de la salut de la nostra societat com l’accés a l’alimentació, les desigualtats socials i els canvis traumàtics en el nostre paisatge per efectes de l’escalfament de la terra estan en l’origen d’un conjunt de polítiques mediambientals que han de començar en cada municipi, de fet en cada llar.
Entre els aspectes que precisen major atenció hi ha la gestió dels residus. Als municipis ens correspon la gestió del que s’anomena residus urbans, els que es generen a l’activitat quotidiana a la ciutat, domèstics i comercials en un sentit ampli.
Existeix una jerarquia reconeguda de bones pràctiques en aquesta gestió en la qual en el punt àlgid hi ha el reciclatge i, com a pràctica a desterrar en un horitzó molt pròxim, els abocadors, que són els que més emissions llancen a l’atmosfera i els que més perills suposen pel subsol.
Si l’objectiu final és el residu zero, la realitat quotidiana ens demostra que la capacitat de generar residus arreu del món és molt alta i calen actuacions realistes, allò que se’n diu «millors pràctiques», com la valorització energètica, que no són la solució definitiva però són part de la solució.
En aquest sentit, vuit poblacions del Camp de Tarragona, participem mancomunadament de la gestió de la planta de valorització coneguda com SIRUSA.
Tanmateix, necessitem una gestió integral, de molt més abast, motiu pel qual aquesta mateixa setmana se signarà amb la consellera d’Acció Climàtica i presidenta de l’Agència Catalana de Residus, Teresa Jordà, la Mancomunitat de Residus Urbans i els consells comarcals de l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà i Tarragonès; l’acord marc que ens ha de permetre la gestió integral dels residus urbans.
Un pas imprescindible per abordar el tractament dels residus de manera coordinada per tal de millorar l’eficiència. El conveni que presentem vol donar compliment als reptes que ens fixen les directives europees com a territori.
Treballar per la sensibilització ambiental impulsant la jerarquia de gestió: Prevenció, preparació per a la reutilització, la valorització material, la valorització energètica i, finalment, l’abocador.
El conveni s’ha fixat com a objectius els següents aspectes ambientals:
1. La territorialització. Afrontar el repte de la gestió dels residus urbans des d’una perspectiva de territori. Un àmbit territorial permet planificar i coordinar millor les plantes públiques existents i dimensionar les necessitats agregades i de futures d’inversió.
2. Minimitzar l’ús de l’abocador (eliminació) per tal de donar compliment a l’objectiu europeu de no portar a abocador més del 10% de la generació en el 2035.
3. Minimitzar l’impacte de l’estacionalitat en la generació dels residus. El nostre territori rep a l’estiu una important afluència de persones que generen necessitats de serveis.
4. Minimitzar la petjada de carboni en tota la cadena de gestió de l’activitat de gestió dels residus. No som aliens a la problemàtica del canvi climàtic i les seves conseqüències.
A aquests objectius s’afegeix la voluntat de coordinar les plantes públiques de gestió de residus per tal d’optimitzar el seu funcionament i la seva eficiència. En concret, buscant una tarifa pública unificada per a la fracció resta.
Així mateix, aquest conveni que ara implica a les entitats signants, està obert perquè sigui ampliat a altres entitats comarcals.
En resum, aquest important conveni presenta una iniciativa de territori per treballar conjuntament per tal d’assolir objectius ambientals on estigui molt més present la prevenció i la preparació cap a l’economia circular i tractar de portar a valorització energètica allò que no es pugui valoritzar materialment. Deixant l’abocador com una gestió marginal.
