Un dia va arribar al bar del meu amic un dels corifeus de camisa blava amb un gall sota el braç. Va deixar l’animal damunt de la barra i va requerir: «Ponme un whisky para mi y otro para el gallo». L’exigència era una mera exhibició de tirania dictatorial.
El meu amic es va negar a rebaixar-se d’aquesta manera, però l’amo del local va ordenar que servís al fatxa i al gall. El meu amic, en un gest de dignitat, es va treure l’uniforme de bàrman i va marxar de la feina.
Tinc un amic que durant el franquisme va treballar de bàrman en un conegut establiment de Lleida freqüentat per capitostos del règim
Aquest episodi, real i viscut, m’ha vingut a la memòria en veure ara grups de joves cantant el Cara al Sol, gent onejant banderes espanyoles amb l’aligot, alferes amb pistola a les manifestacions, militars retirats abrivant cops d’estat i altres proclames que fan feredat.
La regressió històrica no és exclusiva d’Espanya. A l’Argentina acaba de guanyar les eleccions l’ultra Milei, a Itàlia governa Meloni, a Hongria campa Orban i el xenòfob Geert Wilders s’imposa en els comicis dels Països Baixos. Tal com van les coses, aviat veurem un gall fotent-se un whisky en alguna barra de la Part Alta.
