L’any 2019, coincidint amb la meva arribada a la regidoria d’Hisenda, clarament podíem identificar que la limitació de la utilització del contracte menor en la nova normativa de contractació representava canvis importants per a tots els agents implicats: proveïdors, intervenció, contractació... és a dir, per a tota l’organització, des del personal tècnic fins al polític. La majoria d’ajuntaments no estàvem preparats per assolir aquests canvis de manera immediata.
Tenint en compte que una competència com la de contractació pública és transversal en tota l’organització i que aquest fet fa que una bona gestió i visió estratègica puguin tenir un impacte exponencial respecte a altres competències que no ho siguin, necessitàvem que tots reméssim en la mateixa direcció.
En el nostre ajuntament vam entomar el repte de seguida. Malgrat les dificultats evidents, valia la pena subratllar els aspectes que ens jugaven en positiu, com l’alt nivell formatiu tècnic de l’Ajuntament, la flexibilitat al canvi, la proactivitat davant de noves propostes i, el més important, claredat d’idees.
Crec sincerament que l’objectiu de les administracions ha de ser avançar cap a una contractació pública orientada a objectius i resultats, amb visió estratègica i alineada amb els objectius del Govern, amb seguiment i avaluació final. Així, passem de la contractació com un mitjà per l’execució d’obres i serveis a un instrument de política pública que no pot estar aïllat de la resta de l’organització. És a dir, caminem cap a un model d’excel·lència.
Una planificació adequada com activitat de reflexió prèvia permet identificar les necessitats de l’organització en un període de temps determinat i establir les directrius a través d’una acció coordinada i eficient. I així ho hem anat fent durant aquest mandat a Reus, alineats amb els objectius del govern plasmats en el Pla d’Acció Municipal i aprovant el 2020 el primer pla de contractació de l’Ajuntament de Reus.
En la segona edició de les jornades d’Excel·lència hem escollit precisament la contractació pública com a eix central. Ha estat un repte, i també un èxit. Hem generat debat al voltant d’una qüestió densa i complexa, analitzant i posant en valor la feina feta però fent-ne l’autocrítica necessària, conscients que encara hi ha molt de camí per recórrer.
No m’atreviria a dir si amb l’exemple utilitzat a Reus hem assolit l’excel·lència en el model de contractació pública, però sí que puc dir que la contractació pública ha de garantir serveis de qualitat i impulsar projectes de futur. Per tant, caminem cap a l’excel·lència. El nou paradigma de la contractació pública haurà d’estar basat en criteris d’eficiència, qualitat, canvi cultural i proactivitat per part de les administracions. Només així serem capaços d’implementar polítiques públiques amb visió estratègica.