La transició energètica no acaba d’arrencar a Catalunya com ho està fent en altres indrets. Si prenem l’exemple d’Holanda que ja compta amb 4,6 GW d’energia eòlica instal·lada i tenim en compte que el seu govern acaba d’autoritzar 10,7 GW eòlics al mar que s’afegiran als 11 GW ja previstos, contrasta amb la situació de Catalunya on encara no arribem a 1,3 GW i quan es parla d’instal·lar-ne només 0,5 GW a la costa gironina n’hi ha que posen el crit al cel.
Per sort hi ha excepcions i el polígon de Constantí –el segon més gran de Catalunya– n’és una. Les empreses i l’Ajuntament ho fan perquè saben que és inevitable el canvi energètic i es volen avançar i no quedar enrere; però també perquè és rendible econòmicament i poden estalviar despeses energètiques de l’ordre del 30%. Per tant, les seves empreses seran més competitives i els veïns i veïnes del municipi també en sortiran beneficiats. També ho fan –ho puc assegurar– per contribuir a la lluita contra un canvi climàtic que acabarà amb tot si no hi fem front, també amb el nostre teixit productiu i amb la pròpia vida.
Els donem suport fent de coordinadors o com ens agrada dir a Barcelona Centre Logístic Catalunya ‘alineadors’ posant en contacte els diferents agents que intervenen en una operació com aquesta.
No es tracta d’aprofitar les teulades de les naus per produir fotovoltaica només per als usos actuals sinó generar més electricitat de la que ara es consumeix a fi de substituir els combustibles fòssils
No es tracta d’aprofitar les teulades de les naus per produir fotovoltaica només per als usos actuals sinó generar més electricitat de la que ara es consumeix a fi de substituir els combustibles fòssils dels processos industrials que s’hi desenvolupen, de la maquinària, de les flotes de vehicles i aplicant també una part de l’energia a usos residencials.
Si cada empresa dimensionés el projecte per les seves necessitats individuals actuals, amb una part de la teulada en tindria prou en la majoria dels casos i no hi hauria excedents. En canvi, si es planteja l’autoconsum de forma compartida i sumant una bona quantitat d’energia excedent podem ser més ambiciosos i plantejar l’ús de bateries o hidrogen o constituir-se com agregadors de demanda quan aquesta figura estigui regulada properament.
Es tracta de passar de consumidors a prosumidors, una nova posició en què les empreses i la ciutadania ja podem ser agents actius en tot el cicle de l’energia des de la generació fins al consum o en una part del procés. Especialment en els 118 dies no laborables en què els excedents poden ser considerables.
És buscar la màxima eficiència per no haver d’abocar energia a la xarxa i satisfer al màxim les necessitats energètiques del polígon. I que participi l’ajuntament perquè també se’n pugui beneficiar la ciutadania. Sí el negoci energètic es pot fer al mateix polígon i el volen dur a terme els mateixos empresaris i l’ajuntament en benefici del sector empresarial i de la ciutadania, ja estem parlant de pro-sumidors.
No tots els consums energètics seran elèctrics (el Proencat 2050, fet públic recentment pel Govern de la Generalitat, parla d’un 76% del conjunt dels consums energètics). I encara que acabarem estalviant-ne molta respecte de la que consumim ara –entre un 30% i un 40%–, necessitarem molta renovable per substituir gas, petroli i urani. I com la renovable no sempre està disponible, l’haurem de guardar en bateries, en projectes d’energia gravitatòria (aigua i altres materials pesants que elevarem i deixarem caure). Haurem també de produir el màxim de biogàs amb residus orgànics que ara desaprofitem i altres combustibles sintètics.
És passar de consumidors a ‘prosumidors’, una nova posició en què les empreses i la ciutadania ja podem ser agents actius en tot el cicle de l’energia des de la generació fins al consum o en una part del procés
I, naturalment, podrem generar altres vectors energètics com l’hidrogen verd a partir de l’aigua. L’Ajuntament de Constantí ha estat des de l’inici de la Vall de l’Hidrogen Verd un observador amatent que ara ha decidit també passar a l’acció. Si calculem que un 20% dels 5 MW ja compromesos –segur que s’hi apuntaran més empreses– poden ser excedents d’energia elèctrica, pot quedar un 1 MW que es pot destinar a generar hidrogen contribuint així a la possibilitat que maquinària i transports del mateix polígon puguin beneficiar-se’n. El polígon de Constantí es pot convertir així en el primer de Catalunya en generar hidrogen verd afegint així a la seva bona situació, un nou valor per fer-lo encara més competitiu, més atractiu i amb un nou servei d’excel·lència.
El polígon de Constantí dona exemple plantejant aquest concepte de tractament global de l’energia i assumint els mateixos empresaris i l’ajuntament un nou paper protagonista i més profitós pels interessos locals. En una primera etapa hem arribat ja a prop de 5 MW sumant totes les empreses que voluntàriament han manifestat el seu desig de participar en l’operació; però esperem que se n’hi afegeixin més.