Les dones: l’enemic impur dels cristians

Si es vol, la història pot fer-se servir com una arma llancívola, com una eina ideològica, com un element de distorsió... A Jerusalem ho veia sovint. Allà, les restes arqueològiques i els monuments serveixen per vèncer l’enemic i reivindicar la possessió sobre la terra: els musulmans, obvien el passat cristià de l’Esplanada de les Mesquites, els jueus eliminen el passat àrab d’indrets com la «Ciutat de David»... Salvant les distàncies, fa unes setmanes vaig percebre quelcom semblant a la Cartoixa de Scala Dei, al Priorat, gestionada per la Generalitat. Tot i que l’entorn era meravellós, la restauració del lloc magnífica, l’espai de realitat virtual molt lluït, i la instal·lació artística ‘El Silenci Etern’ una absoluta delícia... L’audioguia em va semblar un desastre. Introduïa fal·làcies, biaixos i judicis de valor impropis d’una eina de la qual s’espera un contingut històric veraç. Entre altres coses, es deia que les dones tenien prohibida l’entrada a la Cartoixa perquè eren considerades pels cristians «l’enemic impur que tempta els homes i els fa pecar» –els homes tampoc podien entrar a la clausura femenina i no es pot dir que el catolicisme sigui una religió antimasculina–; es donava per bona la llegenda –que no he trobat enlloc– de Maria de Castella entrant al recinte disfressada d’home, per a enuig dels monjos; i no es deia res del perquè de l’estat actual de la Cartoixa: la desamortització i l’espoli. Trist.