La policia sueca investiga Kylian Mbappé per «violació i agressió sexual» arran d’una estada a Estocolm la setmana passada. El jugador i el seu entorn ho neguen, i la justícia sueca ha confirmat que hi ha una investigació en curs i es nega a revelar la identitat de l’acusat. Un dia sabrem el què. Sap greu, però no sorprèn ningú i aquí rau, justament, la sorpresa.
Els últims anys hem vist desfilar Dani Alves, condemnat per agressió sexual; Luis Rubiales, a qui es demanen dos anys i mig de presó pel petó no consentit a una jugadora, pel qual el fiscal demana dos anys i mig de presó; Carlos Santiso, l’entrenador del Rayo Vallecano femení, que va celebrar en un whatsapp la violació en grup com a mètode de motivació; els tres jugadors de l’Arandina (Carlos Cuadrado, Lucho Rodríguez i Raúl Calvo), condemnats a 38 anys cadascú per agressió sexual a una menor; Sergi Enrich i Antonio Luna, dos anys per difondre un vídeo del primer fent sexe amb una dona; Hugo Mallo, 6.000 euros de multa i 1.000 d’indemnització per tocar els pits a una dona al camp de l’Espanyol; els quatre jugadors del planter del Madrid acusats de difondre un vídeo sexual amb una menor i una jove. Potser en falta algun. I quina és ara mateix la inquietud del món del futbol? La sobrecàrrega de partits dels jugadors.
Vaffanculo.