Els Jocs de la Mediterrània que la ciutat de Tarragona va organitzar l’any 2018 van ser el nostre Fòrum de les Cultures. Un aparador fallit que ens va vacunar contra els grans festivals esportius i culturals com a eina de promoció i construcció de ciutat. Una barcelonada, una més. Una d’aquelles idees que potser tenen sentit a Barcelona, però que traslladades a la Catalunya Sud no en tenen gens i que hauríem d’evitar assumir com a pròpies per pur mimetisme. Els grans esdeveniments potser han esgotat el seu recorregut entre el Besòs i el Llobregat, però són una eina potent que seria absurd descartar al Camp de Tarragona després d’una sola experiència no prou reeixida.
Per la ciutat complexa que creix de punta a punta de la T-11, l’organització d’un gran esdeveniment internacional en clau metropolitana podria ser la palanca necessària per donar un impuls definitiu al projecte de capital emergent i a la regió que l’acompanya. L’esdeveniment en qüestió és poc important, podria ser una capitalitat europea, el mundial d’algun esport o alguna altra cosa, però caldria que tingués el mínim de gruix i ambició necessaris per complir tres requisits indispensables més enllà de generar una certa il·lusió col·lectiva.
D’una banda ha de tenir la capacitat de generar marca, posicionament internacional i un bon nombre de visitants. Soroll i presència per posar a l’aparador la regió de la Catalunya Sud i les ciutats que li fan de centre. Caldria, a més, que es tractés d’un esdeveniment amb prou gruix per mobilitzar finançament públic i privat. La participació de la Generalitat i l’Estat al costat dels patrocinis privats de les grans empreses habituals. Una oportunitat de tirar endavant inversions compartides. A tot plegat caldria sumar-hi la possibilitat de consolidar, en paral·lel a l’esdeveniment, la transformació d’algun dels grans espais d’oportunitat que la regió té a la llista de pendents. De la Savinosa a la Tabacalera passant per la Laboral, la llista és llarga.
Hi ha dotzenes de candidatures possibles que ciutats de la nostra dimensió metropolitana, la lliga del mig milió d’habitants, poden aspirar a liderar. La llista de ciutats que han estat Capitals Europees de la Cultura, seus del World Urban Forum, les que acullen esdeveniments de la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco o són Capitals Verdes d’Europa, inclou capitals regionals amb qui l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona pot competir de tu a tu sense cap mena de complex.
El més interessant d’un projecte com aquest és que no cal guanyar-lo per guanyar perquè l’organització de la candidatura ja és bona part del seu èxit. Que Reus i Tarragona, i la resta de municipis metropolitans, plantegin una candidatura conjunta forçarà les ciutats, els seus governs, els seus equips tècnics i la seva ciutadania, a compartir visió, ambició i recursos. Construir mirada metropolitana, en definitiva.
Aspirar conjuntament a una capitalitat europea o a acollir una competició esportiva de primer nivell obligaria a pensar l’àrea metropolitana i la seva regió amb mirada conjunta i presentar-se al món com la ciutat emergent que som cada dia més. Són projectes llargs que demanen anys i insistència, mai no s’encerta a la primera, però persistint amb professionalitat s’acaben aconseguint. Acollir un gran esdeveniment internacional d’aquesta dimensió suposaria una empenta d’energia, finançament i visibilitat que consolidaria en poc temps una transició metropolitana que fa massa anys que espera.
