Un científic humanista

Vaig tenir la sort i el goig de conèixer i de tractar personalment Patarroyo, premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica. Patarroyo va néixer el 3 de novembre de 1946 a la localitat d’Ataco, al departament colombià del Tolima, al qual també pertany Lérida. L’agermanament de Lleida amb la seva homònima colombiana amb motiu de la catàstrofe del volcà Nevado del Ruiz, va propiciar la visita d’una delegació lleidatana als laboratoris de Bogotà on treballava el científic. Patarroyo va rebutjar els 60 milions de dòlars que li van oferir les multinacionals farmacèutiques per la patent de la seva vacuna. No va acceptar perquè el científic colombià volia que es repartís de franc o, com a màxim, només a deu centaus de dòlar del preu de cost. La generositat de Patarroyo no va ser corresposta. Quan treballava en la recerca d’un remei contra el paludisme, el seu laboratori de Bogotà va ser embargat pels bancs. El científic va estar a Lleida, invitat per l’Ajuntament. En una de les converses que vam mantenir durant la seva estada em deia que encara que tingués 60 milions de dòlars, seria un pidolaire al costat del xeic de Dubai. «Allò que realment té valor és l’afecte i els sentiments», deia. Mentre passejàvem pel carrer Major de Lleida se li van acostar dos nois que el van reconèixer i que només volien saludar-lo. «M’acaronen sabent que jo no puc donar res», va comentar. Com vaig escriure després de conèixer Patarroyo, a la vora d’algunes persones reneix l’esperança que la humanitat se’n sortirà.