Els usuaris dels trens de rodalies de Catalunya estan acostumats a patir tota mena d'incidències. A partir d'avui, la paciència dels viatgers tindrà un martiri afegit. Les obres al túnel de Roda de Berà, un tram de l'anomenat corredor del Mediterrani, tallaran aquest bocí de la línia a Barcelona fins al 2 de març de l'any que ve. Això si es compleixen els terminis anunciats per Adif, fet que resultaria insòlit.
Durant tots aquests dies un servei d'autobusos cobrirà el transport d'unes estacions, els noms de les quals formen part de l'afligida història del ferrocarril a Catalunya. Noms com Sant Vicenç de Calders i la Plana de Picamoixons ens porten records llòbrecs. Si hi ha algun terme associat a Renfe de forma tremebunda és trasbordo.
La història del ferrocarril a Catalunya és una aventura de pedaços dels quals avui comença un nou capítol
Entenc que amb intenció de donar ànims, Ramon Farré, un amable lector, ens fa arribar un retall del diari El Segre de 1885. És un anunci que diu: «Desde el día 13 de mayo actual, de Lérida á Montblanch sale un coche diario á las dos de la tarde á la llegada del tren de Zaragoza, y llega á Montblanch antes de la salida del último tren para Tarragona. Regresando de Montblanch por la mañana á la llegada del primer tren, y llega á Lérida antes de la salida del tren para Zaragoza».
Per anar de Lleida a Tarragona i viceversa calia agafar una diligència de cavalls fins a Montblanc i allí prendre el tren fins a Tarragona i Barcelona. En la construcció del ferrocarril fins a Lleida també hi va participar el reusenc Joan Vilella, del qual tant n'hem parlat els darrers dies.
