He dit moltes vegades que em sento pont entre Tarragona i Lleida. Pont o túnel de l’Illa. Aquesta visió privilegiada em fa percebre que els de Tarragona envegen moltes coses de Lleida i els de Lleida envegen moltes coses de Tarragona. L’última demostració la tenim en l’article que ahir va dedicar a Tarragona l’escriptor Vidal Vidal en la seva secció habitual del diari Segre.
Vidal, que com una munió de lleidatans té segona residència a la Costa Daurada, va aprofitar l’endemà de la Diada per passar el dia «com a turista» a Tarragona, «activitat que recomana». El prolífic escriptor, una de les plomes més afinades i punyents de Lleida, descriu un recorregut «força interessant» per Tarragona: «muralles, casa Castellarnau, carrer de Cavallers, carrer Major, catedral, antic fòrum, museu d’art modern, museu arqueològic, torre del Petrori, teatre romà (potser vol dir el circ), restaurant Les Coques, balcó del Mediterrani, plaça de la Font amb l’elegant façana de l’ajuntament repintada des del maig amb un afavoridor color teula en comptes del groc d’abans...».
L’escriptor Vidal Vidal considera que l’entrada per visitar la catedral de Tarragona «no és barata»: onze euros
Sobretot, diu Vidal, «em torna a meravellar la seu catedralícia», on retroba peces provinents dels pobles lleidatans pertanyents a l’Arquebisbat de Tarragona (un altre pont). La part negativa que el selecte turista troba a «una Tarragona que m’esborrona» és que «costa de sentir-hi el català» i tem que acabi com Alacant, totalment castellanitzada. «Que ara tinguin un alcalde socialista provinent de Ciudadanos no tranquil·litza gaire, la veritat», diu Vidal.
