«Junts per Catalunya és un grup parlamentari que, més enllà de les accions de quatre persones (cinc, deu), van dur a terme, representa un partit amb una tradició i una legalitat que no estan en dubte», va dir el dirigent del Partit Popular per justificar els contactes amb Junts per sotjar el suport dels nacionalistes catalans a una possible investidura de Feijóo com a president del Govern espanyol. Era una maniobra per emular el pacte del Majestic de José María Aznar y Jordi Pujol de 1996.
El 23 d’agost passat, el vicesecretari general del PP, Esteban González Pons, va fer unes declaracions que van sorprendre
Ara, set dies abans d’unes eleccions gallegues amb moltes claus de política estatal, tornen a sortir les converses entre Junts i PP del passat mes d’agost, en les quals va estar l’amnistia sobre la taula i on els populars van oferir l’indult a Puigdemont a canvi dels vots a la investidura de Feijóo. No crec que a hores d’ara ningú s’escandalitzi dels cops de volant que dona la política en funció dels interessos partidistes de cadascú. La màxima de Groucho Marx segueix ben vigent: «Aquest són els meus principis. Si no li agraden, en tinc uns altres».