Confesso que també m’he posat a la televisió vídeos que recreen amb molt realisme els troncs de llenya cremant a la xemeneia.
Fins i tot tens la sensació que aquesta llar virtual escalfa l’ambient del saló. Són coses de la suggestió humana. La idea de gravar vídeos amb imatges de foc a terra va sorgir del director de cinema nord-americà George Ford. Els seus fills reclamaven que encengués la xera, però tothom que té llar de foc sap que és molt fatigós anar a buscar la llenya, encendre-la, alimentar la foguera i després treure la cendrà i netejar la xemeneia. Fuig! Ford va tenir la solució. La televisió serà la llar de foc.
El programa més vist de Netflix per Nadal no va ser cap sèrie ni cap pel·lícula d’estrena. Van ser els vídeos que imiten una llar de foc
Aquest tipus de contingut monòton, i en principi sense substància, pertany a la denominada slow television, que va néixer a Noruega quan la cadena NRK va retransmetre un viatge en tren de set hores. També hi ha un tema sobre la vida dels ocells.
Aquests dies d’enyorada pluja he pensat que tindria èxit un canal televisiu amb la imatge d’una finestra amb vistes al carrer plovisquejant. Si no plou, encenem la tele.