L’empremta científica del doctor Arenas «perdurarà per a futures generacions», segons valoren els seus companys de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona en l’obituari que li dediquen a La Vanguardia. Arenas va néixer a Lleida el 1962 i va estudiar Medicina i Cirurgia a la Universitat de Lleida.
Des del 2002 era catedràtic de Neurobiologia de Cèl·lules Mare de l’Institut Karolinska d’Estocolm. Els seus col•legues catalans Alberch, Pérez-Navarro i Canals, consideren que Arenas ha fet «importants contribucions científiques relacionades amb el Parkinson, tant en el coneixement del desenvolupament i la regeneració de les neurones dopaminèrgiques com en la diferenciació de cèl·lules mare per a teràpies regeneratives».
Ras i curt, als afectats de Parkinson se’ns moren les cèl·lules del cervell que fabriquen la dopamina, el neurotransmissor que regula els moviments del cos i moltes altres funcions com el son, l’olfacte o l’equilibri, per citar-ne alguns. La mort del doctor Arenas és un cop dur per als qui esperem que el Parkinson tingui cura.