Un dels pagesos afectat pel nou traçat es va negar a ser expropiat. S’hi va posar travesser i si no va pronunciar el cèlebre «no passaran», poc se’n va faltar.
Quan els tècnics de la Diputació van voler indagar els motius de la negativa tan visceral a unes obres que havien de ser una millora per a tothom, el pagès caparrut argumentà: «Aquestes obres trenquen un marge que el meu avi va bastir amb destresa proverbial i també em deixen sense una figuera on hi faig la migdiada».
La inesperada vicissitud es va resoldre amb el compromís d’aportar al pagès sengles fotografies de gran format de la figuera i del marge. L’anècdota me l’explica l’escriptor Josep Gironès que aquest cap de setmana participa amb la conferència Els rastres històrics de la ramaderia en les jornades Paisatge és memòria, dins del projecte de l’Associació RehabiMed dirigit per Anna Martínez i Montserrat Valverde.
RehabiMed vetlla per la preservació del patrimoni local: murs de pedra seca, basses, eres, aljubs, lligallos... estan desapareixent del nostre paisatge. Aquell pagès aferrissat sabia, per instint, el valor que tenien el marge del padrí i la figuera.