A la primera votació de la sessió d’investidura de Núñez Feijóo, el diputat del PSOE per Terol, Herminio Rufino Sancho Íñiguez, va dir «sí» quan li van preguntar quin era el seu vot. Ràpidament, va rectificar i va dir «no», justificant la confusió perquè la primera resposta afirmativa pretenia confirmar el seu nom.
A la segona votació, va ser el diputat de Junts, Eduard Pujol, qui va votar per error ‘sí’ a la investidura de Feijóo. Un malencert el pot tenir tothom, però, a les votacions, els diputats només han de dir «sí», «no» o «abstenció». No cal haver estudiat Barrio Sésamo per encertar-la.
La Mesa del Congrés inclourà al Reglament de la Cambra un criteri unficat per resoldre els errors dels diputats quan voten
Mai una decisió tan important depèn d’un qüestionari tan senzill. Per això, la Mesa del Congrés acordarà un reglament per unificar la gestió dels errors en les votacions. Imaginem què hauria passat si la investidura hagués anat d’un vot.
Una altra manera de resoldre-ho seria que es votés per grups parlamentaris. La disciplina de vot permetria que el gruix dels diputats es podrien quedar a casa, fet que no només estalviaria en traduccions simultànies, sinó també en escalfament de cadires. I també en disgust dels ciutadans en veure que mai una feina tan senzilla i tan mal feta està tan ben pagada.