Caminant pel Baix Camp és fàcil entendre aquestes paraules d’Antoni Gaudí. Les plantes del camp, les serralades, els barrancs, són la descoberta que el genial arquitecte va traslladar a la seva obra. «L’originalitat consisteix a tornar a l’origen. Original és tot allò que torna a la simplicitat de les primeres solucions». Els barrancs de l’Argentera són Gaudí en estat essencial, amb el valor afegit d’una religiositat que l’ha convertit en venerable, primer pas per a la beatificació. «L’obra de l’arquitecte ha de ser el reflex de la llei divina», va dir Gaudí. I va afegir: «L’home sense religió és com un ocell sense ales».
El procés cap a la beatificació de l’arquitecte de Reus (o de Riudoms, que ara no ve al cas) necessita la constatació d’un miracle atribuït a la seva intercessió. En el procés de beatificació consta la curació de Carmen Gómez, una dona de Barcelona que patia una malaltia degenerativa que la mantenia paralitzada amb dolors insuportables. Després de resar devotament a Antoni Gaudí en la cripta de la Sagrada Família, la dona es va recuperar «de manera sobtada i inexplicable des del punt de vista mèdic», segons la documentació enviada per l’Arquebisbat de Barcelona a la Congregació per a les Causes dels Sants en el Vaticà.
Caldrà l’aprovació del miracle per part de la Santa Seu perquè Gaudí sigui proclamat beat. Pot trigar molt temps, tret que es consideri també un miracle l’acabament de les obres de la Sagrada Família. Tant és perquè, com va dir Gaudí, «el meu client no té pressa».
