Hi ha una dita de la política, atribuïda a diversos autors, que assegura que «si de jove no ets d’esquerres és que no tens cor, i si de vell no ets de dretes és que no tens cap». En un principi pensava que podríem usar aquest pensament per trobar explicació el recorregut de Ramón Tamames fins a Vox.
Que amb 89 anys l’exco-munista Tamames sigui el candidat de Vox en la moció de censura contra Pedro Sánchez és fer el ridícu
Però, en el cas del veterà professor d’Economia, la transició des del Partit Comunista d’Espanya a la formació d’ultradreta que lidera Santiago Abascal hem de buscar la resposta en la psicoanàlisi. Després d’anunciar oficialment que serà el candidat de Vox en la moció de censura contra Pedro Sánchez, Tamames ha dit que se sent «de forma semblant a la que devia sentir-se el Cid Campeador quan va demanar explicacions al rei Alfons VI en el jurament de Santa Gadea».
O sigui, Tamames es pensa que és el Cid. Casualment, fa uns dies vaig veure la pel·lícula El Cid, protagonitzada per Charlton Heston i Sofía Loren. La manipulació històrica del guió és molt bèstia. Presenta el Cid com un heroi que «lluita per Espanya», quan en aquells temps la Península era un mosaic de regnes, comtats i taifes, i el Cid era un mercenari que es guanyava la vida fent la guerra al costat dels moros i tot. No serà que Tamames es creu Charlton Heston?
