El jovent tomba cap a la pitjor dreta

Per primer cop en mig segle, el jovent —sobretot els homes— tomba cap a la dreta, sovint la de caràcter més identitari, escèptica amb el progressisme i crítica amb l’establishment. Els senyals agafen a contrapeu als qui donen per fet que la tendència natural dels joves és el progressisme. A les últimes dues eleccions alemanyes, el vot als ultres d’AfD ha passat del 5% al 15% dels electors de 16 a 24 anys. A França, el RN va ser el partit més votat pels menors de 35 anys. A Catalunya, una enquesta recent de l’ICPS revela que els homes joves mostren desencís amb la democràcia i resistència als mantres progres sobre immigració i feminisme. Als EUA, el gir és encara més cridaner, segons David Shor, un analista reconegut. Com s’explica? Perquè molts veuen el progressisme institucional com una nova ortodòxia que castiga la dissidència i imposa una visió rígida i moralista a la vida, mentre en el seu entorn digital, els discursos alternatius corren més que mai. El malestar també té arrels econòmiques i culturals. Les expectatives materials dels joves són pitjors que les de generacions anteriors: salaris baixos, habitatge inaccessible. També perceben que el discurs progre no resol els seus problemes reals i sovint es dedica a qüestions simbòliques desconnectades del quotidià. Aquest canvi de cicle és un desafiament seriós per a les institucions tradicionals. Qui l’ignori s’arrisca a desaparèixer del mapa.