En la meva trajectòria personal, associativa i professional només he tingut un objectiu, el de reivindicar l’autèntic tresor de Reus, la seva gent. El nostre capital humà és el que defineix, en essència, la realitat d’una ciutat que s’ha fet a ella mateixa gràcies a l’empenta i la decisió de les persones que l’han convertida en el centre de la seva activitat vital. Una d’aquestes persones és la Sandra Guaita, qui m’ha captivat amb el seu projecte de ciutat i per això treballaré amb ella per rellançar Reus.
Durant els meus anys de dedicació professional no he fet altra cosa que valorar aquest capital. Fins i tot en l’àmbit associatiu, de la mà de l’inoblidable Jaume Amenós i del seu entranyable Bravium, on vam impulsar els Premis als que més enganxen del Món de Reus, dels que ja n’hem repartit més de tres-cents, amb l’únic objectiu de prestigiar la feina de tantes persones, sovint anònimes, sense les quals seria impensable dibuixar una realitat rica i plena com la nostra.
En aquesta manera de ser hi plana el sentiment de pertinença que vaig adquirir a Ràdio Reus, a Canal Reus i a la Cambra de Reus. I, naturalment, el que vaig viure a casa, amb l’exemple del meu pare, Josep Maria Baiges i Jansà, que amb la seva excel·lent expressió artística es va convertir en un autèntic activista ciutadà, que en tot moment contribuïa, de manera generosa i desinteressada, a tot tipus de causes i d’iniciatives.
Per tant, per treballar per Reus no m’hauria calgut incorporar-me a cap llista electoral. I no pas perquè no reconegui i valori la tasca dels servidors públics. Ans al contrari. Enmig de contínues campanyes de descrèdit i d’apriorismes sobre la seva tasca, jo sempre m’he erigit com un defensor de les dones i homes que tenen la disposició de contribuir a la cosa pública, dedicant temps i esforços a millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans.
Però si he decidit donar el pas, ha estat per la Sandra Guaita. Em va venir a veure pocs dies després de fer-se oficial el seu nomenament com a candidata. I em va demanar de parlar de la ciutat. Va ser la primera de tot un seguit de converses que vam mantenir de manera intensa, perquè a tots dos ens uneix la mateixa passió, Reus i la seva gent. I, a la fi, em va plantejar d’acompanyar-la.
Sempre he cregut que la vida val la pena viure-la a base de compromís. I això és el que m’ha mogut a l’hora de donar aquest pas. M’hauria estat molt fàcil i còmode mantenir el meu estatus actual
I vaig decidir apostar per ella. De manera incondicional. I us diria el mateix si fos el 10 o el 20 de la llista del PSC. Em va seduir des del primer moment amb el seu entusiasme, la seva decisió, i el seu coratge. Perquè si tenia cap dubte, la conferència que va fer als Vermuts Rofes va constituir un dels moments més impactants de la vida política de la ciutat, amb una intervenció magistral, evidenciant que té Reus al cor i al cap, i que per tant mereix l’oportunitat de demostrar les seves innegables capacitats liderant l’Ajuntament.
La meva aposta per la Sandra no va contra ningú. I encara menys contra l’actual consistori. Jo mateix, per la meva activitat professional, he estat alineat amb molts dels projectes que s’hi han desenvolupat. No puc dir altra cosa. I valoro, també molt positivament, la tasca de les regidores i regidors que han fet ciutat en el més ampli sentit de la paraula. Però crec que en el moment en el que estem, i davant els reptes que se’ns plantegen, la mirada llarga, oberta, generosa i desacomplexada que ofereix la Sandra Guaita és el que ens convé.
Sempre he cregut que la vida val la pena viure-la a base de compromís. I això és el que m’ha mogut, una vegada és, a l’hora de donar aquest pas. M’hauria estat molt fàcil i còmode mantenir el meu estatus actual. Però em sembla apassionant poder acompanyar a la Sandra en aquest projecte que vol servir, com ella mateix diu, per fer un Reus, el nostre Reus, en majúscules. I en aquest objectiu em tindrà sempre al seu costat.
