La part que identifica més Tarragona, pel seu alt contingut històric i la seva bellesa, és la Part Alta on va néixer la ciutat romana, seguida del Balcó, el Serrallo i tot el frontal marítim amb les platges, com a indrets més atractius.
Un passeig pels carrers del barri antic delimitat per la muralla, a més de plaer, fa aflorar sempre preocupació i preguntes i evidencia mancances, abandó, deteriorament. Com es pot conjugar bé un barri que sigui habitable per als seus veïns i la seva riquesa monumental, que atrau diàriament riuades de visitants, i que s’ha convertit en un lloc de lleure per a tota la ciutat?
Aquest és un vell debat que es va plantejar des del principi de la democràcia municipal, fa més de quaranta anys, i que, vista la realitat, és plenament actual: al costat dels restaurants, botigues de records i negocis de temporada i els apartaments turístics, hi ha cases que cauen, solars buits deixats, brutícia; falta de comerç diversificat al servei de la gent, establiments que obren i tanquen, falta d’espais públics.
Com protegir el llegat històric i continuar amb una ciutat viva, en una zona articulada en carrers medievals estrets on vivien pagesos i pescadors, que conviu amb el circ, el fòrum provincial, les muralles, del conjunt arqueològic de Tàrraco declarat Patrimoni de la Humanitat, a més de la Catedral i molts altres edificis rellevants?
Perquè Tarragona, afortunadament, respon al tipus de ciutat històrica mediterrània, la ciutat lenta, compacta i superposada, que no ha perdut, malgrat les èpoques de decadència i destrucció, vestigis antics, reutilitzats a través dels segles, on es creuen l’espai, el temps i la memòria.
Hem d’apreciar i protegir el valor intangible de la Part Alta. Però els diners destinats a l’arqueologia costen d’arribar i s’haurien d’atendre moltes emergències, com l’estat degradat de moltes epigrafies romanes.
I què es pot fer per millorar la situació de la seva població? Des de l’any 1984, en què l’alcalde Josep M. Recasens va posar en marxa el Pla Especial de la Part Alta (PEPA), interdisciplinar, ambiciós, que contemplava una intervenció integral en tots els aspectes del barri començant pel component sociològic dels que hi vivien i que no es va acabar, ha passat molt temps.
La Part Alta ha anat millorant, és evident, i s’han fet actuacions de diferents tipus, s’ha regit per diferents lleis i normes; per part de la classe política s’han fet molts plans i moltes promeses que no s’han materialitzat; avui les xacres més visibles són l’hotel de luxe inexistent de Ca l’Ardiaca, al Pla de la Seu, i la presència muda de l’aparcament ‘intel·ligent’ Jaume I.
Amb l’avançament del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, POUM, en el taller que es va fer de la Part Alta, els veïns es mostrar motivats, hi ha conciència de barri i dels seus problemes.
Però no s’hi ha fet una intervenció integral, que hauria de comptar amb la tasca de professionals de diferents camps, amb diagnòstic i solucions que convergissin en una intervenció completa.
Les actuacions, diverses, s’han de fer en diferents fronts, la paraula és dels experts. S’han de rehabilitar edificis, i la iniciativa privada, si no hi ha negoci, no ho farà; els tècnics urbanístics municipals parlen de diferents vies per intervenir en el mercat immobiliari, fent operacions quirúrgiques allà on es necessiti.
Hi ha un cens de solars buits? Els edificis han passat la Inspecció Tècnica d’Edificis, ITE? S’ha de facilitar l’obertura d’establiments que donin servei als veïns en la seva vida diària, com es fa en altres ciutats. Podran els veïns del barri antic acollir-se a les actuals ajudes europees de rehabilitació d’edificis?
Fins ara se n’ha parlat poc de la Part Alta, davant les eleccions properes municipals. Els diferents candidats s’haurien de prendre seriosament el tema, parlar-ne en la campanya i no fer propostes que no tinguessin fonament, només per tenir vots. Hem de posar fil a l’agulla.