«Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres». Aquest aforisme de Joan Fuster ens va com l’anell al dit per sintetitzar el que passa a Catalunya arran de l’injustificable endarreriment en la transició energètica. Una de les conseqüències de la política energètica de les conselleries d’ERC al Govern de la Generalitat, i no haver fet els deures amb la celeritat que toca, serà que ens portaran l’energia de l’Aragó mitjançant diverses línies de Molta Alta Tensió (MAT), una de les quals, promoguda per una empresa privada, la que enllaçaria Valmuel (Aragó) amb Begues (Baix Llobregat), creuaria 34 municipis de la demarcació de Tarragona, concretament de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Baix Penedès. Una línia amb un enorme impacte i, a la vegada, sense cap benefici per les nostres comarques, perquè en ser de punt a punt, no ofereix la possibilitat que l’electricitat es consumeixi aquí.
Aquesta setmana n’he resseguit el traçat. Perquè us feu una idea de la magnitud del seu impacte només cal fixar-se en algunes dades: 400.000 volts i 126 quilòmetres a la nostra demarcació trepitjant camps de conreu, muntanyes, el riu Ebre i diversos entorns d’un alt valor paisatgístic i, sovint, prop de nuclis habitats. Deixarà una cicatriu de 50 metres d’amplada, equivalent a la de la pista d’aterratge de l’aeroport de Reus. Es col·locarà una torre cada 400 metres, que tindran una altura d’entre 75 i 100 metres, és a dir, més altes que el campanar de Valls, el més alt de Catalunya. I els braços metàl·lics de cada giny seran de 34 metres, el que equival a l’amplada d’una autopista de 8 carrils.
La MAT entre Valmuel i Begues tindria un enorme impacte i cap benefici per a les nostres comarques, perquè no ofereix la possibilitat que l’electricitat es consumeixi aquí
Junts, d’acord amb el sentir del territori, s’oposa frontalment a aquesta infraestructura, però, no pas perquè siguem els de la cultura del no, els del no en el meu jardí, o els del decreixement. Al contrari. Els parcs eòlics i fotovoltaics no ens fan nosa. Nosaltres volem la sobirania energètica del país i que les empreses que es plantegen venir a invertir o, les que ja hi són i tenen plans de creixement, no es facin enrere perquè no tinguin garanties de disposar de la suficient potència elèctrica. Cada dia el sector econòmic ens fa arribar aquest neguit, al qual cal buscar solució perquè l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona però també el Baix Penedès i les Terres de l’Ebre puguin guanyar competitivitat i capacitat d’atracció de talent i d’inversions estratègiques.
La nostra aposta és la d’assegurar que el subministrament elèctric del país no depengui de la importació. Per això, com aquesta setmana han fet els nostres diputats al Parlament de Catalunya, i també farem a Madrid, demanem aturar línies com la de Begues. I si ens la imposen, forçarem el seu soterrament, tal com es fa en altres països d’Europa. De moment, cal recórrer les autoritzacions administratives del govern espanyol.
Però més enllà de les accions per aturar les MAT, el que és peremptori és reaccionar i revertir immediatament la inexplicable lentitud en el desplegament de les energies renovables a casa nostra. Cal un canvi de cultura i definir sense embuts el model energètic que volem i que necessitem. I, sobretot, valentia i determinació política.
És peremptori revertir la inexplicable lentitud en el desplegament de les energies renovables a casa nostra. Cal un canvi de cultura i definir el model energètic que volem
Jaume Morron i Ramon Tremosa ho expliquen de manera molt pedagògica en el seu llibre Energia sobirana, en el qual proposen diferents solucions, com ara aprofitar la xarxa de pantans per generar energia amb centrals reversibles de bombeig. Si el país perd el tren de la transició cap a les energies renovables –i al ritme de l’actual govern de la Generalitat, l’estem perdent–, ho pagarem molt car. I cal dir molt clar a la ciutadania que si seguim endarrerint la implantació de grans projectes renovables, l’Estat espanyol ens imposarà diferents línies MAT, que no només ens malmetran el territori, sinó que ens portaran energia a uns preus que, a més, no controlarem.