El català ha ressonat aquesta setmana per primer cop, sense censura i sense limitacions, al Congrés dels Diputats. És una fita històrica per una llengua mil·lenària com la nostra, que ha resistit segles de repressió. Ara ja es pot fer ús del català i de l’aranès al congrés espanyol, sense que els diputats siguem expulsats o amonestats.
De fet, fins fa unes poques setmanes ens deien que no es podia parlar el català al Congrés, i ara ha passat a ser possible pràcticament d’un dia per l’altre. Què ha canviat, doncs? És evident que aquest canvi s’ha produït gràcies al que també ha canviat darrerament: les eleccions del 23 de juliol han fet que Junts per Catalunya tinguem una posició de força que, juntament amb la nostra manera diferent de negociar i defensar Catalunya, ha fet possible que en poques setmanes aconseguim importants resultats pel país.
I aquest és un tema cabdal perquè desmunta tòpics del supremacisme espanyol, prestigia la llengua i ajuda a impulsar-ne l’ús a les institucions europees per igualar-lo a la resta d’idiomes de la Unió Europea. I això és absolutament clau, i així ho afirmen tots els experts sociolingüistes, ja que només quan una llengua és visualitzada com una llengua normalitzada i de poder agafa força entre els seus parlants i atreu als que encara no l’utilitzen.
Ho afirmen tots els experts: només quan una llengua és visualitzada com una llengua normalitzada i de poder agafa força entre els seus parlants i atreu als que encara no l’utilitzen
Per tant, s’ha demostrat que només era qüestió de voluntat política i de plantejar-ho amb fermesa com està fent Junts en les negociacions. Una voluntat a la qual el PSOE hi arriba no pas per convicció, sinó per necessitat. Però el cas és que allò a què ens vam comprometre durant la campanya electoral ho hem portat a terme des del mateix moment de la constitució de la mesa del Congrés.
I aquesta manera de fer de Junts per Catalunya serà una constant en els pròxims passos: prioritzar els elements claus pel país i exigir per endavant les garanties de compliment dels acords. De fet, així ho expressava amb tota claredat el president Puigdemont des del cor d’Europa, en la seva recent conferència a Brussel·les.
El català és la nostra llengua nacional, la llengua popular. L’idioma amb el que pensem, patim, estimem i somiem. És la llengua que ens defineix. És el nervi i l’ànima de la nació
I parlant d’Europa, l’oficialitat del Català a Europa és un altre dels compromisos adquirits pel PSOE gràcies a les negociacions de Junts per Catalunya i, per tant, que s’ha de complir en les pròximes setmanes. De fet, aquests mateix dimarts s’ha arribat més lluny que mai en aquest assumpte ja que ha estat tractat en el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea on molts països hi han mostrat el seu suport i cap Estat ho ha vetat. Però això no és suficient, perquè com deia el President Puigdemont: «L’Estat espanyol ho sap, sap que té feina pendent i sap que l’ha de fer amb diligència, perquè l’oportunitat és ara».
Avancem, doncs, en la millora de l’estatus que mereix una llengua que té 10 milions de parlants, que ha passat de generació en generació, convertint-se en el fil roig de la perseverança, de la nostra voluntat de ser, i la flama que mai s’ha extingit. El català és la nostra llengua nacional, la llengua popular. L’idioma amb el que pensem, patim, estimem i somiem. És la llengua que ens defineix. És el nervi i l’ànima de la nació.
Per això els assoliments d’aquesta setmana són absolutament clau i històrics. I per això cal avançar encara més. Avançar fins assolir la plena normalitat al carrer, als comerços, en els productes pels joves, als mitjans de comunicació, als jutjats, al cinema.
Queda molt per fer. Però cada mot en català al Congrés és una afirmació de la nostra identitat, una celebració de la nostra història, una reivindicació dels nostres drets com a nació. És una declaració pública de la nostra voluntat com a poble. Una constatació de la nostra determinació a assolir la llibertat. L’evidència d’aquest camí imparable.
