Promeses i calendaris que s’incompleixen

Estem a la recta final de la campanya electoral. Els partits continuen amb les seves promeses. Ho vèiem ahir al debat organitzat pel Diari i la SER. Asseguren que pactaran amb uns i que amb els altres no. Afirmen que apostaran per una cosa i per l’altra no. Però la realitat, sovint, ens porta sorpreses. El món de les promeses fa que sovint s’enganxin els dits, i per això, tocar el violí, parlar en condicional i plantejar diferents escenaris els dona seguretat i, sobretot, marge de maniobra. Després, hi ha els calendaris. Els calendaris que tant ens agraden als periodistes i tan poc als polítics. Els projectes neixen amb una projecció en el temps que sovint s’incompleix, ja sigui per qüestions polítiques, per tràmits administratius o per altres motius. Només cal pensar en Hard Rock. Fa 12 anys deien que arribaria l’any 2013. Ara, quan hi penso, m’agafen ganes de riure. Som al 2024 i encara no ha quedat clar si tindrem Hard Rock o no. Cada partit té la seva posició, però, insisteixo, segur que qui algun dia va projectar la inversió se n’ha cansat i està fent els seus plans, amb un calendari més fiable, a alguna altra part del món.