El 13 de març d’aquest 2024, la Núria moria de manera cruel a mans d’un intern de la presó de Mas d’Enric que treballava al seu costat, a la cuina del centre. Una tragèdia que va generar una crisi sense precedents en el nostre sistema penitenciari. Va ser un daltabaix a tots els nivells: un drama humà enorme, una fallada en tota regla de tots els protocols de seguretat i una cadena d’errors fatals que va posar el focus en un model que té mancances per totes bandes. En vam parlar durant setmanes. El Parlament va dedicar debats monogràfics a intentar donar explicacions. Es va prendre alguna (testimonial i de poca envergadura) mesura correctora. Després, va arribar la campanya electoral, es van celebrar les eleccions autonòmiques i tot plegat va quedar diluït. Com sempre, passa el temps i els temes van quedant tapats per altres qüestions d’actualitat.
Aquest diumenge a la nit, mentre seguíem l’actualitat del dia i canviàvem de plans davant la renúncia del president dels Estats Units, Joe Biden, saltava una altra notícia a Mas d’Enric. Una interna havia agredit una funcionària. No hi ha hagut fatal desenllaç, però continua sent una qüestió greu. I tot plegat reobre un debat que no havia quedat tancat, però sí camuflat. I no és una cosa menor. La seguretat a les presons ha d’estar garantida. I el model s’ha de refer. Cal repensar-lo i cal abordar-ho novament a fons.
