El top manta, dotze anys després

Fa uns quants anys que tombo per aquest ofici i durant bona part d’aquest temps vaig cobrir informació de la nostra costa. Per tant, per aquestes dates, a banda del turisme, l’ocupació hotelera, els festivals d’estiu i tot el que ens portés l’actualitat municipal, hi havia un altre tema estrella: el top manta. La problemàtica de la venda ambulant il·legal sempre hi era. I el meu repte, i alhora la meva obligació, era tenir-ho present per anar-hi fent referència de manera continuada o, almenys, repetida. És una qüestió de difícil solució i que, en general, incomoda totes les parts. Incomoda els ajuntaments, que no saben com posar-s’hi perquè la legislació superior no els empara. Incomoda la resta d’administracions, perquè és difícil de regular. Incomoda els comerciants, ja que per a ells és competència deslleial. I incomoda els cossos policials, perquè afrontar-ho, resulta violent. També els mateixos venedors, que se senten perseguits. Als fabricants, que veuen com sovint es venen productes que falsifiquen les seves marques. I als compradors, que saben que no fan ben fet adquirint-los. En definitiva, incomoda a tothom, però jo n’escrivia notícies el 2012, som l’any 2024 i la cosa continua igual o pitjor, diuen els veïns de la zona del Cap de Sant Pere de Cambrils. Aquest punt és tan sols un exemple. N’hi ha molts. Però jo em pregunto: de veritat que no hi ha solució?