El 30 per cent dels periodistes col·legiats s’han vist afectats laboralment per un ERTO. Aquest va ser el titular d’una enquesta publicada fa pocs dies al Report.cat i impulsada des de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Una consulta que exposa amb preocupació la crítica situació per la qual travessen els i les professionals d’un sector tan essencial com és el de la informació. Si més no per a garantir aquest dret a què tot ciutadà ha de tenir accés. Una enquesta que descobreix la cara més amarga dels professionals que s’hi dediquen, especialment si tenim en compte que un 6 per cent, a més, ha estat acomiadat i ha perdut la feina.
Les enquestes, però, són xifres. Són fredes. Els números no ens traslladen sentiments. I darrere de cada percentatge hi ha històries personals de tota mena. Com la del periodista freelance que, després de treballar durant dècades com a corresponsal, explicant tot allò que passa al territori, es troba que ara els mitjans de comunicació li han hagut de reduir les seves cròniques. Amb la feina feta els últims mesos no li arriba ni per a pagar-se la meitat de la quota mínima dels autònoms. Mai en la seva trajectòria professional havia passat per una situació semblant. Ni durant la crisi més recent del 2008. Les despeses ara s’acumulen, com els deutes, la família necessita uns mínims, cal pagar la hipoteca i cobrir les necessitats dels fills. Mai hauria pensat que, potser, el que ha de fer ara és trobar la primera feina que li ofereixin, del que sigui, per arribar a finals de mes. I oblidar-se del periodisme.
El més lamentable és que també hi ha periodistes que, senzillament, estan treballant a pèrdues, per no desaparèixer del mercat. Una resiliència mal entesa que pot afectar la resta de sector. Bàsicament, perquè no ajuden a posar en valor la feina del col·lectiu que es dedica a la informació i la comunicació. Tot i les campanyes del #GratisNoTreballo, es continuen fent serveis i feines per sota del cost o, senzillament, sense cost.
El 30% dels periodistes col·legiats s’han vist afectats per un ERTOHi ha d’altres professionals que ho afronten de manera diferent. Encara mantenen un punt d’optimisme vital i decideixen trobar la solució canviant de zona. Com la fotoperiodista que ha decidit abandonar la seva família, els seus contactes, els seus companys, i desplaçar-se per provar sort en altres indrets i amb nous objectius. N’hi ha que deixen l’àrea metropolitana de Barcelona, saturada de periodistes a l’atur, per trobar noves oportunitats laborals a l’àrea de Tarragona. Encara que per aconseguir-ho s’hagi d’abandonar el component periodístic que corre per les seves venes i centrar-se només en la fotografia. Tornen a casa amb un futur incert.
Hi ha casos, encara més arriscats. Com la periodista que directament ha decidit abandonar el país per provar sort a milers de quilòmetres de distància. Mai hauria pensat que repetiria la història familiar. Com la dels seus avis, que van fugir d’una dictadura i es van instal·lar a l’Amèrica Llatina. Dues generacions després, reprèn el mateix camí, ara per motius laborals, cap a l’Argentina, on té família i esperances de trobar feina del que és la seva vocació i el seu ofici.
I què li podem dir a la jove periodista que acaba de llicenciar-se, que vol començar la seva carrera i que encara manté intacte aquella visió romàntica del vell periodisme amb la que era possible informar i canviar el món? On se’ls pot adreçar? Si fins i tot les pràctiques que els hi tocaven fer el darrer curs acadèmic van ser anul·lades per les empreses periodístiques per culpa de la pandèmia.
Un 80% dels enquestats no dubta que el futur del sistema de comunicació català sortirà afeblitAmb aquesta tossuda realitat, no és d’estranyar que l’enquesta del Col·legi de Periodistes de Catalunya també posi de manifest aquest desencís col·lectiu. Un 80 per cent dels enquestats no dubta que el futur del sistema de comunicació català sortirà afeblit d’una crisi sanitària que va abocar als mitjans a un vertiginós descens dels ingressos, especialment dels procedents de la publicitat. Un maleït virus que posarà en evidència, més d’hora que tard, que el periodisme ha estat, és i serà, sempre, un servei essencial. I també que la feina dels i les periodistes serà més necessària que mai si no volem ser manipulats i desinformats.
* Periodista. Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el ‘Diari’ i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio, així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el ‘Catalunya Migdia’ del cap de setmana.