No me diga usted lo que yo voy a hacer. Escúcheme bien: ¡no voy a subir los impuestos porque esto es lo peor que se puede hacer en medio de una crisis económica!» Són les promeses literals de Mariano Rajoy en el cara a cara amb el candidat socialista a les eleccions de 2011. No apujaria els impostos sota cap concepte, afirmava solemnement. I què és el primer que va fer un cop va arribar al poder? Apujar els impostos. Tots els que va poder: els directes, els indirectes, els que gravaven el consum, incrementant les retencions de l’IRPF... tots! I no ho va fer anys després d’arribar al Govern, no, ho va fer en setmanes, per tant, ja sabia que mentia quan durant la campanya jurava i perjurava que sota cap circumstància apujaria els impostos.
El senyor Rajoy deu pensar que els ciutadans som babaus i no tenim memòria perquè aquests dies està prometent, literalment, el mateix: si guanya les eleccions el 26 de juny no apujarà els impostos. És més, promet que els abaixarà. Des del respecte institucional, però amb la responsabilitat que em dóna haver representat els interessos dels tarragonins i les tarragonines, he d’advertir que Rajoy torna a intentar enganyar-nos perquè és absolutament irresponsable afirmar ara que abaixarà els impostos sabent, com sap, que el seu Govern malgrat retallar a tort i a dret en drets i prestacions socials ha incomplert tots els anys l’objectiu de dèficit augmentant el deute públic per damunt de l’equivalent al 100% del PIB nacional (desfent així el mite que afirma que la dreta sí que sap gestionar l’economia).
Més enllà de les decisions de Govern que poden ser discutibles però que són legítimes, el que és intolerable és que algú que vol ser president del Govern utilitzi la mentida com a arma electoral i ens tracti als ciutadans d’aquest país com a nens petits incapaços d’entendre la realitat. Ell mateix ha reconegut que ja tenia decidides mesures que després aplicaria i que les va ocultar durant la campanya electoral. Qui, doncs, amb un mínim sentit de la racionalitat i del sentit comú se’l pot creure ara?
Però no estem condemnats a tenir quatre anys més del mateix. El dia 26 de juny tenim una oportunitat històrica de deixar enrere les mentides i dir sí al canvi amb un govern progressista i reformista liderat per Pedro Sánchez. El canvi avui és més necessari que mai per fer net amb totes les trames de corrupció que han inundat aquest país per culpa del PP, recuperar la qualitat del nostre sistema públic de salut (que era, amb raó, un orgull per a tots i totes), acabar amb els copagaments, derogar la reforma laboral i recuperar els drets que els treballadors mereixen i regenerar la nostra vida política que falta n’hi ha.
He d’advertir però que aquest canvi no vindrà tampoc de la intransigència d’aquells que prometen la revolució però que l’endemà voten amb el PP per bloquejar un nou govern progressista i reformista. Són aquells que parlen de nova política però que a l’hora de negociar volen ser vicepresidents, controlar el CNI o imposar on seuen els seus diputats al Congrés (obviant totes les iniciatives socials que el país necessita com l’aire que respira).
Finalment, el canvi és necessari també per l’interès de les comarques tarragonines. El PP no ha cregut mai en el potencial de la nostra demarcació. Les xifres parlen amb una eloqüència absoluta. Durant els anys de Govern del PP Tarragona ha perdut cada any, de mitjana, 186 milions d’euros anuals en inversions de l’Estat. I això segons les mateixes dades oficials del Govern de Rajoy! No ens mereixem aquest menyspreu, ni les mentides, ni la corrupció, ni les retallades. Sí, el canvi és avui més necessari que cinc mesos enrere.