Aquells dies recordàvem els inicis del confinament. Feia quatre anys que la covid envaïa les nostres vides. I el 13 de març d’enguany, a més, estàvem pendents de les darreres notícies en l’àmbit polític català. Però de sobte, uns fets terribles ens feien posar el crit al cel.
Ens assabentàvem de la mort d’una cuinera de la presó de Mas d’Enric a mans d’un pres que treballava a la mateixa cuina. Un pres que justament complia condemna per haver apunyalat una dona.
Deien que tenia una actitud exemplar, però el fet és que va tenir accés a un ganivet i que va matar la Núria. Així de cru. Tot plegat ha posat en qüestió moltes coses i ha fet trontollar el nostre sistema penitenciari.
Ha generat desconfiança i els treballadors de presons se senten insegurs. Donar la volta a això és un repte per al nou govern i no serà fàcil. De moment, es prohibeix l’accés a la cuina als presos més perillosos.
I el director de Mas d’Enric ha estat cessat. Però no és suficient. Més amunt ningú ha assumit responsabilitats, les explicacions no han estat convincents i les mesures són insuficients. Necessitem tornar a confiar en el nostre sistema penitenciari. I això, ara per ara, és lluny d’arribar.
