A Tarragona, ERC i Comuns-Podem valoren seriosament si amplien les aliances i passen a ser un trio incorporant la CUP. Passi el que passi algú perdrà. Si la CUP entra, haurà fet efecte l’ultimàtum llençat fa uns dies on manifestaven la seva preocupació per no haver sigut «cridats» a asseure’s a la taula. Si no ho fan, l’actual govern seguirà desbordat amb dos elements externs, els anticapitalistes i Junts per Catalunya, que són decisius amb els seus vots i que poden també desgastar els novells regidors.
Passi el que passi (igual ja ha passat perquè ahir van estar negociant un cop tancat l’article) és evident que resulta molt difícil passar de parella a trio. Sobretot perquè el govern seria (o serà) realment un quintet, per les confluències amb Més, per part d’ERC, i de Podem-Comuns, que són dos, malgrat que siguin dos grups municipals reals. Quin embolic, veritat?
Si ERC accepta el desafiament que han fet els cupaires, profunditzarà en la seva imatge de dependre d’ells per avançar, i si no ho fa, la CUP queda desairada amb un impacte impredictible. A la CUP desconfien. La precipitada convocatòria de la reunió negociadora no ha agradat. Han canviat les seves estratègies i volen governar. Però ERC li demana que rebaixi els gestos independentistes fins a la sentència del procés. Ho acceptaran els qui volen el llaç groc a la façana de l’Ajuntament? Quedarà en un segon terme l’antiga reivindicació de proposar immediatament la pancarta de llibertat presos polítics al balcó municipal?
Per acabar d’adobar, els de Comuns-Podem passarien de parella protagonista a presumible comparsa en un moment de forta polèmica interna entre Podem i Podemos (més embolic). Cal tenir en compte que la CUP té una maquinària propagandística molt potent que els pot arrossegar a la irrellevància mediàtica. Si Ruben Viñuales (Cs) ja ha batejat -amb molt d’encert i ironia- la portaveu de la CUP com a «alcaldessa Estrada», que seria si estan dins? Veurem.
Cal mantenir també l’atenció al gir de relat que ha fet Junts per Catalunya. De tots és sabut que els Comuns-Podem els van vetar al govern municipal. Dídac Nadal, portaveu de JuntsxCat, hàbil i amb bons mestres, ha fet un gir del relat, «sóc jo el que no vull estar al govern». Sap molt bé la força que els republicans li han donat i està jugant bé les seves cartes. Els postconvergents han aconseguit fins i tot tenir més assessors que els inicialment previstos, i també més representants a les empreses municipals que les que li pertoquen proporcionalment. Tot plegat ha provocat la decisió d’ERC de fer fora Ciutadans de les societats mixtes, quelcom que ha generat una forta polèmica mediàtica durant tota la setmana.
Sigui com sigui, el panorama és inestable i mogut. I mentrestant la ciutat s’ha de governar i hi ha molta feina per fer. Veurem que passa, estarem atents!