Hi ha conceptes econòmics que, de tan repetits i utilitzats, poden quedar en simples eslògans o resultar llunyans a la ciutadania: economia verda, circular, digital, blava... Aquesta darrera, que abasta totes les activitats vinculades al mar i sempre amb la sostenibilitat en l’horitzó, és la darrera aposta de l’Ajuntament de Tarragona, que vol aprofitar, i fer concret i proper, aquest concepte. Tot un «oceà blau» d’oportunitats econòmiques, per seguir amb les metàfores marineres i econòmiques.
Al capdavant d’aquest esforç hi ha la primera tinenta d’alcalde i consellera de turisme, comerç i promoció econòmica de l’Ajuntament, Montse Adan, que reconeix la importància d’aterrar la idea i, a més, de fer-ho de manera conjunta amb altres institucions, entitats i municipis. «L’Ajuntament vol fer de paraigua. Es parla de lideratge, però treballem en conjunt. Volem ser un paraigua aglutinador», explica.
De moment, institucions com la Universitat Rovira i Virgili, el Port de Tarragona, confraries de pescadors i municipis com Cambrils, Calafell, Torredembarra –a través del GALP (Grups d’Acció Local de Pesca)– ja s’hi han sumat d’una manera o altra. «Parlem de la Mediterrània. Tenim una visió àmplia i generosa», diu Adan, «No duplicarem esforços. Hem de ser eficients i aprofitar els recursos». «En el passat, a vegades es desconeixia el que estava fent el veí», afegeix la consellera, que celebra que la iniciativa d’apostar per l’economia blava està tenint una «gran resposta» i molta «acceptació», perquè se’n reconeix la necessitat.
Entre les primeres accions, hi ha l’anomenada «estratègia blava de Tarragona», una iniciativa orientada a potenciar a la ciutat i el seu entorn el desenvolupament sostenible de l’economia vinculada al mar, i que es basa en una anàlisi exhaustiva realitzada entre el 2022 i el 2023, que va incloure la identificació de perfils professionals, necessitats formatives i tendències econòmiques relacionades amb els sectors marítims.
En aquest sentit, Adan defensa que calia «establir estratègies», «obtenir dades» i «detectar necessitats», i que els estudis i reunions efectuades fins ara ho han permès, i ja estan donant els primers fruits, com ara fomentar perfils professionals de mariner pesquer a través de la Formació Professional; o endegar la pacificació dels carrers interiors del barri del Serrallo i començar accions per potenciar l’economia del seu entorn; o l’objectiu que Tarragona sigui pionera i líder en l’àmbit del transport marítim sostenible; o en la generació d’energia procedent del mar, com és el cas d’alguns projectes del Port.
«L’economia blava és un concepte molt transversal, que implica sectors molt amplis: des de la pesca a la logística, del turisme al comerç»
«L’economia blava és un concepte molt transversal, que implica sectors molt amplis: des de la pesca a la logística, del turisme al comerç», explica la consellera que, per aquesta raó, prefereix parlar més «d’estratègia blava, que no pas d’economia blava», ja que es podria caure en l’equívoc de pensar que tot plegat és només una qüestió d’empresa i finances, quan també aplica a la cultura, la identitat, l’urbanisme, l’ecologia, la regeneració de l’entorn, fauna i fons marí...
De fet, una relació sana i sostenible, però també profitosa econòmicament i amb visió de futur, és al centre de tota l’estratègia. «La societat va encarada cap aquí. El respecte a l’entorn és clau», opina Adan. Un dels pioners de l’economia blava, Gunter Pauli, no distingia entre aquest concepte i l’economia circular –basat en la reutilització, la reparació i el reciclatge–; i la Unió Europea afegeix al mateix concepte les oportunitats de creixement econòmic i d’innovació tecnològica.
«A Tarragona i el nostre entorn ja s’estaven fent coses respecte a l’economia blava, alguns de manera conscient i d’altres sense saber-ho. Ara la nostra tasca és anar tots a l’una»
«Estem en un punt i a part. Els temps estan canviant. Cal definir què volem ser de grans, pel que fa al mar. Tarragona ha de mirar al mar, i ho ha de fer de manera conscient i conjunta», afegeix Adan, en referència a la sostenibilitat i al respecte per l’entorn marí, i també a la importància de no fer-ho sols, sinó amb companys de viatge de tots els àmbits econòmics, administratius, acadèmics i civils.
D’esquena al mar
Adan reconeix que Tarragona, tot i ser una ciutat amb una llarga història pesquera, amb un dels ports més importants de l’estat, i amb un important turisme vinculat a la costa i el Mediterrani, «ha viscut una mica d’esquena al mar». Amb tot, no renega del passat ni d’altres apostes que han portat Tarragona fins on és –com ara la indústria química o el turisme de sol i platja, però sí que reivindica una «visió nova» respecte a l’entorn marí, i fer-ho amb «criteris de sostenibilitat».
«A Tarragona i el nostre entorn ja s’estaven fent coses respecte a l’economia blava, alguns de manera conscient i d’altres sense saber-ho. Ara la nostra tasca és anar tots a l’una, detectar oportunitats i reptes, tenir totes les dades, i posar-nos a treballar per liderar en aquest nou context», explica la primera tinenta d’alcalde.
Pel que fa a casos d’èxit fora de la Tarragona, Montse Adan –que va ser directora de l’Àrea Port-Ciutat del Port de Tarragona– reconeix que n’hi ha molts i que en prenen nota, però també assegura que prefereix centrar-se a veure com Tarragona pot ser activa i líder en l’àmbit de l’economia blava, ja que té potencial per ser-ho. «Hem de ser referents», diu.
