Retirar la brossa marina que s’acumula en les 1.000 hectàrees de l’espai natural que ocupa l’explotació salinera de la Trinitat és l’objectiu del projecte que ha posat en marxa la Fundació Salines Marines, impulsada per l’empresa Infosa, amb finançament del GALP Mar de l’Ebre. Asseguren que és la primera operació de neteja integral d’aquest espai. En dos mesos, preveuen retirar 27 residus voluminosos i 75 metres cúbics de brossa.
Un equip de vuit persones treballa diàriament en les tasques de retirada de la brossa des de l’agost i fins el pròxim 12 d’octubre. En total, ja han netejat un tram d’1,5 quilòmetres de costa i tres llacunes d’evaporació de les salines omplint cinc contenidors de cinc metres cúbics cadascun amb tot tipus d’objectes de plàstic, cordes, boies o altres objectes. Calculen que n’acabaran omplint una quinzena.
Els elements més voluminosos, com les embarcacions ja esmentades, hauran de ser retirats amb l’ajut de giratòries per treure’ls definitivament d’aquest espai. A banda de les barques abandonades, s’han trobat en l’espai, que està declarat reserva natural parcial i té restringit l’accés, objectes com pneumàtics de camió. L’operació té un pressupost total de 70.000 euros, 44.000 dels quals aportats pel GALP i la resta per la Fundació Salines Marines.
El director d’aquesta entitat creada per Infosa, Cristian Jensen, subratlla que és el primer cop que la zona del perímetre costaner interior de la badia i els terrenys que gestiona l’empresa de les salines són objecte d’una operació de neteja integral com aquesta. “En aquest tram no s’havia actuat mai. L’acumulació -de residus- és històrica, de sempre. El mar està brut i la badia fa com d’skimmer: hi entren corrents que porten brossa i quan s’alenteixen van deixant-la a la badia. Si no la netegem es va acumulant”, constata. El fet que es tracti d’un espai restringit, afegeix, dificulta que s’hi puguin fer accions de neteja públiques amb voluntaris.
Plàstics i microplàstics
Més enllà de l’impacte visual que suposa la presència de les embarcacions abandonades, Jensen subratlla el gran problema que suposa, principalment, la gran presència de plàstics o, fins i tot, la degradació de les fibres amb les quals estan fabricades. La fragmentació d’aquests materials amb microplàstics afecta espècies amenaçades com la nacra i el fartet, però també ocells que habiten i crien a l’espai -flamencs, xatracs o gavines, entre d’altres-, a més de les activitats econòmiques pròpies de la zona: des de les mateixes salines, l’aqüicultura, pescadors mariscadors i turisme.
“Treuen molts quilos de plàstic, és el principal problema que tenim. S’acaba introduint directa o indirectament a la cadena alimentària i per això aquestes accions són molt importants”, remarca el president de la Junta Rectora del parc natural del delta de l’Ebre, Dani Forcadell. Admet, però, que l’extensió del parc, unes 8.500 hectàrees, les desenes de quilòmetres de perímetre costaner i les diferents administracions amb competències sobre l’espai fan difícil, sovint, que aquestes actuacions tinguin la regularitat que caldria.
Recorda, per exemple, que l’any 2019, amb el finançament de la Diputació de Tarragona, es va organitzar una neteja amb maquinària en un altre punt de la punta de la Banya. “No ho hem d’aturar”, reclama Forcadell, posant sobre la taula la necessitat de cercar recursos públics per aquests projectes al mateix temps que se sensibilitzar sobre la necessitat de no llençar plàstics i seguir impulsant, des dels ajuntaments i el parc natural, campanyes ciutadanes de recollida a partir del voluntariat. Creu, però, que cal anar encara més enllà i plantejar “neteges globals”, amb la implicació de les administracions i la societat civil.
Representants de la Generalitat, de Costes de l’Estat, del parc natural, dels ajuntaments i del GALP Mar de l’Ebre han visitat aquest dilluns les tasques de neteja de la punta de la Banya. Un cop finalitzat el projecte, la Fundació Salines Marines confia que les administracions ajudin a impulsar la neteja de la brossa marina de les 2.000 hectàrees restants de la punta de la Banya.