Aida Oliver té 19 anys i va néixer al poble de la Sénia. Per curiositat, i com a oci, es va interessar per la cultura àrab i per la fe de l’islam. Va decidir començar el grau d’Estudis Àrabs i el 14 de setembre de 2018 es va convertir en la fe islàmica.
Gràcies per concedir-me l’entrevista, parlar de religió, futbol o el final de ‘Joc de trons’ són temes delicats...
Totalment! Vull deixar clar que no faig l’entrevista perquè hem consideri «guai» o especial. Només vull donar a conèixer el meu cas perquè sé que no és l’únic. M’agradaria reivindicar que cadascú és lliure i té dret a creure amb el que vulgui, i no per això ha de ser qüestionat.
Com va sorgir la seva inquietud per l’islam?
No vaig tenir una adolescència fàcil, tenia moltes preguntes i res m’aconseguia donar resposta. Jo de vegades anava a missa amb la meva àvia, però no acabava d’entendre la religió cristina, el concepte de la Santa Trinitat em grinyolava.I per curiositat, vaig començar a buscar informació de l’islam, també seguia algunes «influences» musulmanes i de retruc vaig començar a llegir l’alcorà. L’islam em donava totes les respostes d’aquelles coses de la Bíblia que em feien dubtar. Però va ser molt gradualment i com he dit de manera quasi improvisada.
«L’Alcorà predica la superació personal, cultivar el teu interior, ser millor persona, no posseir gaires coses»
Quan va fer el seu «bateig a l’islam»?
La xahada o conversió a l’islam, la vaig fer la primera setmana de la universitat, el dia 14 de setembre del 2018. L’estiu abans ho vaig reflexionar amb calma, però vaig decidir que volia fer aquest canvi tot just arribar a Barcelona. Per començar de zero, en un lloc on ningú em coneixia i així tampoc em podrien jutjar.
No tenia por?
Per a res, estava nerviosa per ser el meu gran pas d’alliberament, però mai en por. Em vaig sentir molt acompanyada en tot moment, com una germana més de la comunitat, va ser un moment molt satisfactori. Quan hi penso encara m’emociono.
Ha parlat del concepte «germana».
Perquè en la fe islàmica, com en la cristiana, tots som germans i hem d’actuar fent el bé. Perquè se’ns jutjarà per com tenim el cor. L’alcorà predica la superació personal, cultivant el teu interior, ser millor persona i deixar de banda els aspectes exteriors, més banals. Per això tampoc necessitem posseir gaires coses, en aquesta vida estem com si fóssim un viatger, portem una motxilla però no càrregues.
«Els ateus se senten moralment superiors, perquè consideren que són més lliure que els creients. Però estan carregats de prejudicis»
Crec que la gran majoria de gent no associa aquestes característiques a l’islam.
Actualment s’estan fent moltes normes en nom de la religió. L’islam no predica aquests valors, sinó que busca ésser l’equilibri de la persona. L’alcorà està compost un 90% per temes espirituals i un 10% de normes.
Una norma és porta el vel...
Si, però hi ha aspectes més importants de la religió que aquest i actualment, moltes musulmanes no el porten. Però jo vaig decidir posar-me’l perquè això reforçava més la meua identitat. Vull que m’associen a l’islam, perquè si un dia estic al metro i m’aixeco per deixar seure a un home vell, per exemple, la gent que ho veurà pensarà: «oh mira aquesta noia musulmana, s’ha aixecat». Vull reivindicar que és una peça de roba més que ens representa, no ens fa ni superiors ni inferiors a la resta.
«Me dol que ataquin la meva família amb comentaris tipus: ho sento per lo de la teva filla que li han rentat el cervell».
La veig molt decidida en aportar el teu granet d’arena a la comunitat islàmica.
Avui en dia pensem que ser creient és està antiquat, en canvi, ser ateu és modern. Per tant, els ateus, són moralment superiors perquè són lliures; no tenen a ningú que els imposi res. Però en realitat estan carregats de prejudicis de la mateixa societat «lliure» en la que viuen.
Vostè probablement ha sigut víctima d’aquests prejudicis occidentals…
A mi no m’afecta, els contestaria, però el que més me dol és que ataquin a la meua família, amb comentaris tipus «ai ho sento per lo de la teva filla», « l’han adoctrinat» o «li han rentat el cervell». Qui ha sigut més lliure que jo que he decidit per mi mateixa posar-me el mocador? ho faig perquè vull i no considero que sigui un fet masclista o un símbol d’opressió si tu com a persona ho decideixes i ho acceptes. És més, en l’islam el divorci està permès i a diferència del cristianisme reivindica que la dona no es part de l’home.
La seva família ho ha acceptat bé?
La meva mare sí, tot i que al principi li feia molta por perquè és una religió que pateix molts de prejudicis, però veu que em fa bé, em fa feliç i això la fa feliç a ella. Estic molt agraïda perquè sempre ha intentat entendre’m. El meu pare també, li costa una mica encara veure’m amb mocador, però ho comprenc. Als meus avis els ho ha costat més, ells són catòlics, i per exemple no accepten que jo porti el mocador…
Parlem de la figura de la dona al món islàmic, en l’Alcorà hi ha personatges femenins?
Sí que n’hi ha una i és la Maria, la Verge Maria en la fe cristiana. Jesús és també un profeta de l’alcorà. Un altre aspecte curiós és que el primer creient en l’islam va ser una dona, la muller del profeta Mahoma.
Com ha sigut el seu primer any de fe?
Intens, em pensava que una vegada hauria fet el pas ja estaria tot. He tingut alts i baixos i no ha sigut fàcil, més fer-ho públic en un poble tan petit. Però sigues musulmà, cristià o ateu, la nostra existència es basa en una lluita dia rere dia contra el teu interior, per millorar sempre i tenir la consciència tranquil·la.
