Fa temps que se’n parla, que els mitjans de comunicació se’n fan ressò, però en els darrers mesos la preocupació s’ha fet més evident i s’ha extès entre la mateixa ciutadania. El despoblament no és una amenaça per a molts pobles de les Terres de l’Ebre: és ja una realitat. Segons un informe de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili, les Terres de l’Ebre han perdut fins a 10.000 habitants en cinc anys. Sembla, per tant, urgent que les administracions s’han d’unir per fer front a una situació que no té per què ser irreversible.
Com amb molts fenomens mediàtics, un cas concret va materialitzar l’abast de l’amenaça: fa quatre anys l’escola de Prat de Comte, el poble més petit de les Terres de l’Ebre, va estar a punt de tancar per manca d’alumnes. Davant d’això, l’ajuntament va oferir feina i casa (portar l’alberg municipal) a una família amb fills en edat escolar. L’efecte crida va ser espectacular, amb milers de sol·licituts interessant-s’hi per la proposta. Ara l’escola està estable, però més enllà de l’anècdota, el cas de Prat de Comte serveix per il·lustrar molt bé el que és una lluita diària per garantir uns serveis mínims al poble i que els veïns no marxin.
«La primera qüestió és atraure nous veïns. La segona, retenir als que ja hi viuen. I per això són necessaris uns serveis mínims», explica al Diari l’alcalde des de fa dotze anys de Prat de Comte, Joan Josep Malràs. «L’efecte d’aquella crida va ser molt positiu per al poble, però no ho hem d’aturar. No hem deixat de treballar, dia a dia, per mantenir la resta de serveis. Per molt que t’agrade el camp o la vida rural, si no tens uns serveis mínims no vindràs a viure».
Així per exemple, fa dos anys la persona que portava l’única botiga de queviures del poble es va jubilar. Aquella botigueta era vital per al poble, no es podia tancar. «Vam fer un esforç i l’ajuntament ha rehabilitat el casal, afegint la botiga com un servei més», detalla Malràs. Ara, dos germans del Pinell de Brai acudeixen cada dia per a portar-ne la gestió.
«La realitat és que els pobles petits cada dia han de lluitar per garantir uns serveis, que no tanquin: una escola, una farmaciola, una botiga, un caixer automàtic, el metge...», valora l’alcalde. «Nosaltres ja podem trencar-nos el cap, adjudicant albergs o casals... però l’Estat ha de posar-hi mesures. Arribar a un acord amb entitats bancàries per garantir un caixer automàtic a cada poble, per exemple».
En aquest sentit, Malràs valora positivament l’ampliació de freqüències de busos entre Arnes, Horta, Prat de Comte i Tortosa. «El aquell moment des del Departament es va apostar per oferir poder baixar a Tortosa per 1 euro. Aquesta és per exemple una bona mesura, afavorir les comunicacions».
L’alcalde adverteix que fa molts anys que des dels pobles petits s’alerta que el despoblament és un greup problema. «Fa temps que ho diem, i ara sembla que la gent s’està conscienciant. Mostra d’això també és que en els últims quatre anys fins i tot molts ajuntaments han perdut regidors. Si els governs centrals no actuen directament, és difícil».
Nova família a Caseres
L’abril passat, el casal municipal de Caseres, el principal punt de trobada i d’esbarjo del poble, va sortir a concurs públic per promoure l’arribada de noves famílies. Les famílies que tinguessen nens en edat d’escolarització obtindrien deu punts extra per quedarse’n la gestió.
En aquest concurs es van presentar dues opcions. Des de l’Ajuntament, a banda de potenciar aquelles ofertes que garantien una millora del servei, ampliació de les hores de treball i la millora de les condicions, buscaven una família que tingués un nen en edat d’escolarització. Tot per ajudar a l’escola a sumar un alumne més, dels 15 que hi ha, i així evitar un possible tancament del centre més endavant. Fet que seria «catastròfic» per a la supervivència del poble.
Finalment, segons ha pogut saber el Diari, ha guanyat amb 75 punts una parella jove amb un xiquet d’un any. «Tot i que el nen no està en edat d’escolarització, van presentar un projecte molt competent i van resultar ser els millors» explica Manel Palau, l’alcalde de Caseres.
A més, com recalca Palau, «el xiquet encara és menut, però almenys d’aquí a uns anys sí que podrà anar a la nostra escola». La parella jove són de Gandesa i emprenen aquest projecte amb ganes i il·lusió.
Els antics propietaris abandonaran el Casal Municipal el 30 de juny i es preveu que la segona o tercera setmana de juliol es puga inaugurar l’espai. Caseres actualment té 260 habitants, i una escola amb 11 xiquets. Enguany hi ha hagut dos naixements. L’alcalde Manel Palau destaca, no obstant, els serveis del poble malgrat sigue petit: hi ha metge, ATS dos cops a la setmana, un petit supermercat, una pista de pàdel i un gimnàs i aviat s’executarà un centre de rehabilitació per a la gent gran.
Projecte de la Generalitat
Com ja va informar fa uns dies el Diari, la Terra Alta, juntament amb les comarques pirinenques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, seran les primeres que es beneficiaran d’un nou projecte de dinamització territorial impulsat pel Govern i anomenat «Un país d’oportunitats, un país viu».
Carles Luz, president del Consell Comarcal de la Terra Alta, a més d’alcalde de la capital, Gandesa, i president de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), ha valorat molt positivament l’arribada del projecte. «Celebro que es puga abordar un tema tan preocupant per a la Terra Alta com és el despoblament», ha declarat. «El que es vol és que a nivell territorial siguen els territoris els que comuniquen les seues necessitats i el seu model de comarca que volen i després la Generalitat posarà les eines».
Per a Luz la solució també passa per «oferir oportunitats al mateix territori i que la gent jove no marxe».
Accions
-Projecte ‘País Viu’. El president Torra va anunciar fa pocs dies que la Terra Alta serà de les primeres comarques en engegar aquest projecte. La comarca podrà determinar què necessita i la Generalitat en facilitarà recursos.
-Programa ‘Odisseu’. Les comarques ebrenques participen en un programa per tal que els joves universitaris puguen fer les pràctiques en entorns rurals, de forma que es puga retenir el talent jove al territori.
-Escola de Pastors. La Terra Alta està treballant per impulsar una Escola de Pastors al territori, on joves puguen fer pràctiques i recuperar aquest ofici, alhora que oferir també productes de km 0.
-Mancomunitat Taula del Sénia. L’ens s’ha reunit amb els tres subdelegats del Govern a Tarragona, Terol i Castelló per tractar aquesta realitat, comuna en els tres territoris.
-Jornades de despoblament rural i desenvolupament sostenible. També la Diputació de Tarragona ha celebrat diverses jornades per afrontar la problemàtica que pateixen altres pobles de la demarcació, no sols els ebrencs. I és que sis de cada deu municipis de la província perden població.
