En la seva primera visita com a consellera de Justícia al Poble Vell de Corbera d’Ebre, Lourdes Ciuró es va comprometre ahir a presentar a l’Ajuntament del municipi terraltí, abans de finals d’any, el projecte de consolidació i museïtzació d’aquest espai de memòria. Així, està previst que la primera part de les obres arrenquin a la primavera de l’any que ve, va detallar. El projecte inclourà diverses fases i compta amb un pressupost d’uns 280.000 euros.
El Poble Vell de Corbera està patint en els últims anys un accelerat procés de degradació de les estructures que queden dempeus, agreujat pels fenòmens meteorològics, com les nevades, les ventades i especialment per temporals com el Glòria i el Filomena, als mesos de gener del 2020 i 2021, respectivament.
El Poble Vell és actualment un important actiu turístic de la Terra Alta i les Terres de l’Ebre en general, com un dels principals Espais de la batalla de l’Ebre. Declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1992, va quedar completament destruït durant la Guerra Civil.
Després de la guerra, les famílies que hi vivien es van anar traslladant a la part baixa del municipi, a banda i banda de la carretera N-420.
Del poble antic queden cada vegada menys construccions dempeus, a excepció de l’antiga església, restaurada fa alguns anys i que actualment esdevé un equipament cultural de primer ordre per a la comarca.
Tant l’Ajuntament de Corbera com l’Associació del Poble Vell han demanat celeritat perquè aquest esperat projecte es pugue concretar i conservar d’aquesta manera el que queda de l’antic nucli urbà.
En la seva visita, la consellera va remarcar el compromís del govern de la Generalitat en la preservació d’aquest «espai emblemàtic del què representa la barbàrie de la Guerra Civil i la repressió que va suposar per part dels vencedors». «És un punt de partida per poder explicar a totes les generacions què va passar», remarcà.
Pobla de Massaluca
Ciuró també va ser ahir a la Pobla de Massaluca, a la mateixa comarca de la Terra Alta, on han començat les tasques d’exhumació d’unes restes òssies que va trobar un pagès aquest passat estiu. Les restes, inicialment de dues persones, seran traslladades a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per fer l’anàlisi antropològica. La consellera va fer una crida a la ciutadania perquè participi en el programa d’identificació genètica que es fa des de l’hospital de la Vall d’Hebron, si tenen algun familiar desaparegut durant la Guerra Civil, per tal d’avançar en les tasques d’identificació dels cossos que es troben en fosses.
