La PDE alerta d'una ofensiva per transvasar aigua de l'Ebre

A dos mesos de les eleccions generals surt a la llum una antiga proposta de transvasament al riu Duero, a La Rioja

19 mayo 2017 21:29 | Actualizado a 22 mayo 2017 12:13
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Només dos exemples en els últims dies apareguts a la premsa del Llevant espanyol. El primer assegura que experts dissenyen un transvasament de 80 quilòmetres del riu Ebre al Duero amb aigua per Alacant. El segon titular afirma que l’Ebre aboca al Mediterrani una mitjana de 9.200 hectòmetres/any, l’equivalent a vuit transvasaments de l’Ebre com el derogat el 2004.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat el pròxim dissabte un acte a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa per informar de l’aprovació del pla hidrològic de la conca, però també d’informar d’aquesta nova ofensiva, que de ben segur s’enfortirà en les imminents eleccions generals del 20 de desembre.

L’últim moviment ha estat la proposta d’un transvasament entre l’Ebre i el Duero a l’altura de La Rioja, esquivant Aragó i Catalunya. L’ha elaborat Francisco Cabezas, director general de la Fundación Instituto Euromediterráneo del Agua, «redactor del Pla Hidrològic Nacional del PP de l’any 2001», explica el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. Una proposta, connectar l’Ebre amb el Duero, procedent del pla Borrell (PSOE) de 1993. «La idea és antiga, neix d’una concepció centralista de l’Estat, però ens sorprèn que hagi sortit ara».

La PDE no ho considera una «amenaça real», sobretot per la seva «inviabilitat tècnica» però posa de nou sobre la taula el debat. «Tant PP com PSOE en parlen mentre que C’s advoca per una gestió de l’aigua intel·ligent i solidària», diu Tomàs.

De fet, la ministra d’Agricultura i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, ha afirmat recentment que un cop aprovats tots els plans de conca, «l’any vinent, el 2016, serà el torn del nou Pla Hidrològic Nacional, amb l’objectiu de redistribuir els excedents d’aigua existents», apunta el portaveu. En aquest marc s’inscriuen les notícies relatives a l’aigua que «aboca» l’Ebre, que els transvasistes consideren excedents. «Tot plegat, és una estratègia per convèncer la població que a l’Ebre hi sobra l’aigua i que el transvasament és necessari», incideix Tomàs, que hi veu no només interessos polítics sinó de grups empresarials vinculats a les infraestructures hidràuliques.

Comentarios
Multimedia Diari