El tapís canviant del Delta de l’Ebre es converteix en un mirall amb l’inici de la campanya de l’arròs, com cada primavera. Després del marró terra hivernal, és habitual que a finals d’abril, acabats d’adobar els camps i amb la terra preparada, s’inunden per donar pas a la sembra. Tot un procés que els pagesos repeteixen any rere any, però que aquest cop s’ha endarrerit molt més de l’habitual, gairebé 20 dies.
A diferència de campanyes de reg anteriors, la soltada de les aigües es va fer aquest any en una única fase, el 15 de maig. Amb tot, durant la setmana, a l’hemidelta dret ja es podien veure algunes zones de l’Illa del Riu i Poblenou inundades. Alberto Pons, pagès i responsable del sindicat de l’arròs d’Unió de Pagesos, explicava que «és un any molt atípic per les intenses pluges que hem tingut. Al gener ja vam arrancar amb el temporal Glòria i ara, a l’abril i al març, han caigut fins a 400 litres que no ens han permès començar abans els treballs».
El Glòria va afectar molt greument el Delta i també tindrà incidència en molts pagesos que aquest any no podran sembrar. Segons Pons, a la Zona 0, prop de la Marquesa, encara hi ha molts camps que no s’han pogut arreglar: «Hi ha prop de 150 que enguany no podran plantar. És per això que ja hem arreglat tots els papers perquè els pagesos no perdin les ajudes i subvencions per discontinuïtat de la producció».
Després d’inundar, però, ve el torn de sembrar, un procés que, tot i restar pendents de la meteorologia, aquest any s’haurà de fer en pocs dies, doncs segons Pons «no hi ha temps a perdre». Tanmateix, alguns camps ja estan sembrats de fa dies. I és que de fa un temps, els agricultors que poden opten per la sembra en sec per controlar l’expansió del caragol poma. «Aquest any ha tornat a augmentar bastant el nombre de camps sembrats en sec, tot i que hi ha zones on no es podrà fer, ja que amb les pluges els camps estan molt humits».
El retard de l’inici de la campanya de l’arròs, poc habitual però obligatori per als pagesos que, segons Pons, van «dictats per la natura», endarrerirà també la sega. «Si això hagués passat fa 20 anys tindríem un problema perquè a l’octubre faria fred, però amb les temperatures d’ara pensem que l’estiu s’allargarà i esperem que no afecte a la floració».
Per poder efectuar la soltada de les aigües, les comunitats de regants, sobretot la de l’hemidelta esquerre, han hagut de treballar a contrarellotge per posar a punt la xarxa de reg. No obstant això, segons el sindicat s’han pogut executar les inversions previstes de millora i modernització, amb obres de revestiment i entubat de séquies. Aquest últim executat amb fons propis, i que segons el president de la Comunitat de Regants de l’Esquerra, Javier Casanova, té com a l’objectiu de reduir les despeses de manteniment, «ja que s’eliminen els costos de materials que s’utilitzen quan les séquies són de terra, com ara els plàstics i les saorres, i disminueixen considerablement els de maquinària», explicava.
Entre les novetats també s’ha iniciat un projecte de telecomandament del canal i automatització de les estacions de bombament d’Olles, Pal i Illa de Mar: «La telegestió generarà un important estalvi energètic de llum i combustible i afavorirà un ús racional de l’aigua, ja que el calat s’autoregularà i els tècnics podran obtenir en temps real dades relatives a nivells, consums, incidències o avaries», afirmava Casanova.
I tot i haver pogut solucionar els danys a la xarxa de reg a temps, sí que hi ha un «neguit», en constatar «la poca efectivitat» que les obres d’emergència per reparar els danys causats pel temporal Glòria i retornar el Delta al seu statu quo morfològic, indispensable, reblaven, per conservar tota l’estructura socioeconòmica, mediambiental i agrícola del Delta.
El preu de l’arròs
Pel que fa al mercat, Marcel Matamoros, president de la Càmara Arrossera del Montsià i representant de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, afirmava que el retard en la inundació dels camps no afectarà al preu de l’arròs sempre que les condicions meteorològiques de finals d’estiu siguin bones. Pel que fa a les importacions, segons Matamoros, aquest cop podria veure reduïda la demanda a favor dels pagesos locals, doncs la crisi del Coronavirus podria conscienciar a la ciutadania sobre el poder de consumir productes de proximitat. «La venda s’ha estabilitzat molt però hi ha molts països productors d’arròs com Vietnam, Cambodja o Tailàndia que han tancat fronteres i no se sabia si hi hauria prou arròs a la Unió Europea, el que esperem que serveixi perquè a Europa s’adonin de la importància de comprar productes de proximitat», sentenciava.
I és que si la lluita contra les espècies invasores i l’espera al bon temps no fos prou, un altre problema que els pagesos es troben al final del cicle productiu són els preus ínfims que ofereix, en la majoria de sectors alimentaris, el mercat internacional.