L’edificació a les Terres de l’Ebre creix un 13% respecte a abans de la pandèmia

El municipi que concentra una superfície més gran és l’Ametlla de Mar, un 24,5% del total, seguida per Amposta (9,6%) i Tortosa (5,4%). El 2022 s’han edificat 217 nous habitatges al territori, la xifra més alta en els darrers deu anys

14 marzo 2023 17:39 | Actualizado a 14 marzo 2023 23:54
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’edificació a les Terres de l’Ebre creix un 13,7% respecte a les dades del 2019, abans de la pandèmia del Covid. El 2022 en total es van visar 78.892 metres quadrats a les Terres de l’Ebre, segons dades de la Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

El municipi que concentra una major superfície visada és l’Ametlla de Mar, un 24,5% del total, seguida de lluny per Amposta (9,6%) i Tortosa (5,4%). L’alta xifra de l’Ametlla de Mar respon a la demanda turística que viu aquest municipi. Les Terres de l’Ebre representen un 1,7% del total de la superfície visada a Catalunya (4.620.037 metres quadrats).

La Demarcació de l’Ebre del COAC ha posat en valor aquestes xifres: «ens trobem en un bon estat, són bones notícies», ha declarat la presidenta, Elena Rosales.

El 2022 es van visar un total de 51.798 metres quadrats d’obra nova que representa un creixement del 15,9% respecte de les dades del 2019, i 25.175 metres quadrats en projectes de rehabilitació amb un increment de l’11,6% també en comparació a les dades del 2019.

Tot i que s’han incrementat, els projectes de rehabilitació encara són inferiors a l’obra nova. Un dels motius és que les quatre comarques de l’Ebre encara disposen de molt sòl lliure disponible comparat amb altres territoris de Catalunya.

«En el futur creiem que les dades de rehabilitació seran a l’alça. Aquest és el camí. Per part del Goven i les administracions hi ha una bossa de pressupost important, les ajudes hi són, de forma que esperem que comence a aflorar. Hi ha molts blocs de pisos dels anys 70 i 80 que necessiten posades al dia», ha explicat el tresorer Xavier Pallejà.

«A les Terres de l’Ebre potser no hi ha tanta consciència per arreglar-se el pis, ja que hi ha disponibilitat de sòl i molta gent vol fer-se una casa. A ciutats més grans no hi ha tant de sòl disponible».

En aquest sentit, la Demarcació de l’Ebre del COAC subratlla la importància de la rehabilitació dels habitatges, ja que consideren que la resposta als nous reptes del futur passa per la renovació i millora dels edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.

Durant el 2022 es van impulsar campanyes de conscienciació al ciutadà sobre el paper de l’arquitectura en la salut de les persones i sobre la promoció de la rehabilitació amb els fons Next Generation. L’Oficina Tècnica de Rehabilitació assessora i acompanya la ciutadania en aquests processos per sol·licitar les ajudes.

Durant el 2022 dels 78.892 metres quadrats visats a l’Ebre, 56.826 són destinats a l’habitatge. En total han sigut 217 nous habitatges, que és la sifra més alta dels darrers 10 anys. En relació amb les edificacions que no són destinades a l’habitatge, s’han visat 20.146 metres quadrats, un increment del 7,7% respecte el 2019, amb l’hostaleria i la indústria com a principals sectors.

La Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha presentat la nova junta, formada per Elena Rosales, Toni López, Xavier Pallejà i Lurdes Rubio. Rosales té una trajectòria de 37 anys en l’arquitectura, i va ser la primera dona arquitecta col·legiada a les Terres de l’Ebre. Ara és la primera dona presidenta de de la Demarcació de l’Ebre del COAC.

Comentarios
Multimedia Diari