La major part de les Terres de l’Ebre s’escapa a la sequera generalitzada que afecta Catalunya. Així ho corroboren les dades de l’any pluviomètric, que abasta de l’1 de setembre del 2021 al 31 d’agost del 2022, recollides pel Servei Meteorològic de Catalunya. Així, el dèficit de precipitacions ha afectat gairebé tot el territori català (més d’un 80 per cent), especialment a l’àrea de Lleida, i punts de l’Empordà o el Vallès, mentre que al Montsià, la Terra Alta i el Baix Ebre ha estat un any plujós, com també en àrees del Pirineu oriental. L’estació meteorològica del Parc Natural dels Ports, situada a la comarca del Baix Ebre, ha recollit en els últims dotze mesos un total de 1.431,5 mm de precipitació, només superada a Catalunya per la del Lac Redon a la Val d’Aran (1.657,4). Més de la meitat es va recollir en només dos mesos, entre març i abril, quan es van acumular 839 mm.
L’Observatori de l’Ebre a Roquetes ha registrat 662,9 mm i es posiciona com al 20è any dels més plujosos en els 115 anys de la seva llarga sèrie de dades, segons detalla el Servei Meteorològic.
I és que en general a Catalunya, la passada tardor va ser seca, però també va ploure de forma abundant o molt abundant en àrees del sud, litoral i Prepirineu. A l’hivern es va patir una ratxa seca, amb més de 90 dies consecutius amb precipitació diària inferior a 1 mm a punts del Tarragonès, Alt Camp, Anoia, Alt Penedès i Vallès Occidental; tot i això, i només en àrees d’influència atlàntica del Pirineu occidental, la pluja i la neu van caure generosament. A la primavera es va trencar la ratxa seca amb episodis de precipitació que de nou van ser molt abundants a les Terres de l’Ebre. Finalment, les nombroses tempestes de l’estiu, de distribució molt irregular, han determinat el balanç definitiu de l’any pluviomètric.
Observatori a la Terra Alta
Unes altres dades que confirmen que l’Ebre ha estat l’excepció meteorològica del país són les de l’Observatori de la Sequera de la Terra Alta, un treball de l’Observatori de l’Ebre amb el suport de l’Escola Agrària de Gandesa, per encàrrec de Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), en el marc del projecte europeu Life Clinomics. Segons el seu últim butlletí, l’any ha estat humit en poblacions com Batea, on s’han recollit més de 565 litres per metre quadrat. A Horta de Sant Joan se superen els 727 litres anuals acumulats , amb un últim mes «extremadament humit». A Gandesa s’han superat els 505 litres i a la Pobla de Massaluca se n’han acumulat 392,2.
Segons detalla al Diari Pere Quintana, investigador de l’Observatori de l’Ebre, la situació de les Terres de l’Ebre contrasta no només amb la de la resta de Catalunya, sinó també amb la de la Península Ibèrica i bona part d’Europa. «En general hi ha els mateixos patrons per a tota la península, però a la zona Mediterrània, a una escala petita i mitjana, hi ha un factor aleatori més elevat per a les tempestes, que poden ser puntuals però molt intenses», comenta.
Embassament
En aquest context, el pantà d’Ulldecona, situat a la serralada del Port (però en terrenys de la Comunitat Valenciana), disposa d’unes bones reserves d’aigua, també en contrast amb el que passa amb la major part d’embassaments. En concret, es troba al 78,8 per cent de la seua capacitat, amb 8,63 hectòmetres cúbics acumulats. Així, durant tot l’estiu han estat molts els veïns i turistes que s’hi han apropat per banyar-se o practicar-hi esports aquàtics.