El nou Govern presidit per Salvador Illa ha d’empomar ara reptes importants en matèria d’equipaments a les Terres de l’Ebre. El més important és sense dubte la construcció del nou hospital de referència de les Terres de l’Ebre a Tortosa, una promesa històrica durant dos dècades i mai acomplerta. L’hospital també ha de ser universitari, per millorar la situació de manca de professionals i especialistes i de relleu generacional que hi ha al territori.
El passat mes de maig el Govern va obrir la licitació de la segona part de la redacció del pla funcional del nou hospital. Aquesta segona fase de la redacció del pla funcional consistirà a aprofundir i establir els processos assistencials del nou centre, una vegada plantejat el marc bàsic del pla de dimensionament des de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre.
El compromís del nou govern del PSC amb el projecte del nou hospital es recullia en l’acord amb Esquerra per a la investidura de Salvador Illa, però caldrà veure com es concreten les futures inversions.
Paral·lelament hi ha en marxa les obres per ampliar i millorar l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, un equipament obert als anys 70 instal·lat dalt d’un turó i envoltat de muralles com si fos una fortificació militar, amb evidents mancances quant a espai i serveis i seriosos problemes per accedir i aparcar. La bona notícia és que les obres ja estan en marxa amb una inversió de fins a 45 milions d’euros, una xifra gairebé històrica per a les Terres de l’Ebre. S’està ampliant l’hospital, millorant l’accessibilitat urbana amb uns ascensors i fent un nou aparcament.
La plataforma ciutadana per un Nou Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre sempre ha demanat que la reforma de l’hospital actual, amb tanta inversió, no hauria d’hipotecar la construcció del nou hospital, cosa que temen que podria passar.
Ampliació del polígon
Fora de l’àmbit sanitari a les Terres de l’Ebre destaca com a eix estratègic per al territori l’ampliació polígon Catalunya Sud, als termes de Tortosa i l’Aldea, i el ramal ferroviari per connectar-lo. El Govern d’ERC ja hi estava treballant per accelerar els processos, tenint en compte l’arribada de noves implantacions industrials que hi ha hagut en aquest polígon els darrers anys com Kronospan i Florette. La disponibilitat de sòl industrial i la ubicació de Tortosa i l’Aldea, prop de corredor del Mediterrani i sent un emplaçament equidistant amb Barcelona i València, ho feia propici per a certes empreses.
En matèria d’infraestructures i mobilitat, destaca especialment el projecte que havia iniciat ERC per convertir la carretera C-12 o Eix de l’Ebre en una via de 2+1 carrils, per fer-la més segura especialment en els avançaments. En el passat han tingut lloc accidents mortals en aquesta via, que és molt transitada i vertebra el territori per l’interior.
També queda pendent la redacció del projecte constructiu de la sortida de l’AP-7 al Montsià que si bé pertany a l’Estat ho haurà d’executar la Generalitat.
Es tracta d’un accés llargament reivindicat al territori, ja que la comarca del Montsià actualment no té cap sortida de l’autopista: si bé hi ha accessos a Amposta i Ulldecona, aquests es troben als termes de l’Aldea (Baix Ebre) i Vinaròs (Baix Maestrat), respectivament. Una altra reivindicació del territori és el tercer carril de l’autopista.
Per suposat en el futur de les Terres de l’Ebre tindran un paper protagonista els fons nuclears, destinats a diversificar l’economia d’aquells territoris que es veuran afectats pel futur tancament de la central nuclear. Durant molts anys molts pobles de la Ribera d’Ebre han depès molt de la central d’Ascó, que ha suposat milers de llocs de treball. Ara, caldrà fer un esforç per captar noves empreses i diversificar els sectors de riquesa, apostant per les energies renovables, les telecomunicacions, el potent sector agroalimentari que també té el territori i el turisme sostenible vinculat al riu Ebre que encara pot potenciar més. Caldrà veure com el nou Govern socialista gestiona ara aquests fons, que precisament havien rebut crítiques del PSC per ser pocs transparents.
Revertir la regressió del Delta de l’Ebre
Revertir la regressió i la subsidència (enfonsament) que pateix el Delta de l’Ebre a causa del canvi climàtic i els pocs sediments que arriben a través del riu és un altre dels grans deures pendents al territori per al nou Govern. ERC havia liderat un gran projecte amb diferents actuacions com dragatges, estudis i moviments de sorres sota el nom «Estratègia Delta». El Delta no pot esperar més i necessita la continuïtat d’aquestes actuacions.
La darrera passa portada a terme pel Govern d’ERC ha sigut la recent adjudicació del projecte per definir les actuacions a emprendre en el frontal deltaic i l’obertura de la bocana de la badia del Fangar. L’adjudicació d’aquests treballs permetrà dissenyar totes les actuacions de gestió de sorres amb l’ús dels bancs d’arena submergits davant del Delta i a la bocana de la badia del Fangar. Una línia de treball basada en el model holandès d’incorporació de sorres submergides amb dragues.
