Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Gandesa el Casament Reial de 1319, una recreació teatralitzada d’un dels episodis històrics més rellevants del municipi, el casament reial entre l’infant Jaume de Catalunya i Aragó i la princesa Elionor de Castella.
Ahir es van portar a escena les representacions de forma simultània als palaus del Castellà (cort castellana) i Ca la baronessa de Purroi, (cort catalana). Després, es va poder gaudir de la desfilada pels carrers del nucli antic de les dos corts i del clergat, i, finalment, va tindre lloc la cerimònia, a l’església de l’Assumpció, que va concloure amb l’inesperat desenllaç de la fugida de l’infant.
Els espectacles han anat a càrrec del quadre d’actors del grup teatral local La Farsa de Gandesa, dirigits pel prestigiós escenògraf gandesà Antonio Belart. Els protagonistes de l’obra, l’infant Jaume i la princesa Elionor, van ser escollits en un càsting que va tindre lloc el 20 de juny.
«L’any passat no vam poder veure-ho i, com que som del poble, més o menys teníem idea de què ens trobaríem. Tot i així, ens hem quedat impressionats perquè tots són actors d’aquí», valorava ahir al migdia Pere Royo, a l’entrada de la representació a la casa de la baronessa de Purroi, juntament amb els 85 espectadors per representació que podien accedir.
Així, els espectadors, majoritàriament locals, van poder veure Maria de Molina, àvia d’Elionor, preocupada per governar el regne o a un rei Jaume II el Just colèric perquè el seu fill té vocació de monjo o alliçonant-lo sobre l’acceptació del seu destí, casant-se amb Elionor. Tot i que era «un destí pactat políticament», en paraules del jove infant.
Un dels aspectes més ben valorats entre el públic, més enllà del gran rigor històric de les representacions i diàlegs, era la magnificència i lluïssor del vestuari. Per una altra banda, la festa de recreació històrica també ha servit per fer conèixer d’una manera participativa i lúdica la història del municipi als seus veïns.
I és que aquest casament, que havia d’unir els regnes d’Aragó i Catalunya amb el de Castella i Lleó, no es va consumar, ja que un cop celebrada la cerimònia a l’església gandesana, l’infant va fugir perquè tenia vocació religiosa, amb la qual cosa la unió dels dos regnes se’n va anar en orris. Aquest episodi ha passat a la història amb el nom de la Farsa de Gandesa.
La recreació històrica ha anat acompanyada durant el cap de setmana per un mercat de productes agroalimentaris i artesans ebrencs a la plaça del Comerç.
«Les expectatives s’han acomplert, compaginant-ho, a més, amb el mercat de proximitat, amb 27 parades enguany. També hi manté una certa relació amb el casament, ja que el 1285 Jaume II va permetre fer el mercat dins del poble», explica l’alcalde de Gandesa, Carles Luz. «El casament ha seguit en la línia de l’any passat i ha d’anar consolidant-se amb el temps, fins arribar al 2019».
En aquest sentit, el grup teatral La Farsa de Gandesa s’ha fixat l’objectiu de poder anar incorporant d’any en any nous elements fins a arribar a la repre- sentació de l’any 2019, quan tindrà lloc el 700 aniversari del casament reial, moment en què se celebrarà una recreació d’aquest casament amb el màxim esplendor possible.
