El projecte Emma ja compta amb més de 240.000 euros per investigar el càncer de mama

Utilitzarà la intel·ligència artificial per a predir amb una major antelació les pacients que tenen un pitjor pronòstic

24 junio 2023 11:45 | Actualizado a 24 junio 2023 11:45
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El Projecte Emma ja ha aconseguit més de 240.000 euros per a la recerca del càncer de mama des de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Entre les iniciatives que es tiraran endavant, hi ha l’ús de la intel·ligència artificial per a predir amb una major antelació les pacients amb pitjor pronòstic i contribuir en la cerca de noves dianes terapèutiques.

El Projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a la recerca en càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica (PO&B), que compta amb el suport de la Gerència Territorial de les Terres de l’Ebre de l’Institut Català de la Salut. Aquest grup està format per patòlegs, oncòlegs, hematòlegs, biòlegs i especialistes en informàtica i treballa en la investigació del càncer de mama, limfomes i en l’anàlisi d’imatges digitals i modelització matemàtica.

L’objectiu del projecte Emma és obtenir finançament per a poder estudiar amb major profunditat la resposta immune dels ganglis axil·lars en pacients amb càncer de mama i entendre com aquesta influeix en la resposta al tractament i en l’evolució de la malaltia. La contínua aportació econòmica solidària al projecte i els fons aconseguits a través de diferents convocatòries, han fet enfilar la quantitat recaptada a 240.200 euros, amb data 31 de desembre de 2022.

Aquesta fita ha permès la contractació de dues persones al grup de recerca PO&B de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, creant així un equip més multidisciplinari que utilitzarà la intel·ligència artificial per aprofundir en la recerca del càncer. Amb la resta de diners aconseguits s’ha pogut comprar tot el material necessari per a dur a terme la investigació.

En els pròxims mesos es podria portar la recerca un pas més enllà, permetent així l’ús de la intel·ligència artificial per a la creació de models a partir d’imatges histològiques, marcadors de resposta immune presents en el microambient tumoral i els ganglis axil·lars, informació genètica i dades clinicopatològiques. D’aquesta manera es podria observar quines diferències hi ha a les cèl·lules immunes entre pacients amb i sense metàstasi en els ganglis axil·lars, ja que el 50% de les dones amb metàstasi amb ganglis limfàtics a l’aixella desenvoluparan metàstasi a altres parts del cos durant els 10 anys posteriors al diagnòstic.

Comentarios
Multimedia Diari