El Baix Ebre dignifica com espai de memòria democràtica la Via Verda de la Val de Zafan

Entre 1938 i 1942, més de 2.700 presoners de guerra republicans hi van treballar

11 octubre 2022 12:03 | Actualizado a 12 octubre 2022 07:21
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El Consell Comarcal del Baix Ebre ha instal·lat un panell informatiu interpretatiu al Camí Natural Via Verda de la Val de Zafan, a l’estació de Xerta, amb l’objectiu de difondre la participació de mà d’obra republicana forçada en la construcció i arranjament de l’antiga línia ferroviària entre la Terra Alta i Tortosa. El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura, ha inaugurat aquest dilluns la nova senyalització de memòria democràtica, que ha estat subvencionada en part pel Memorial Democràtic de la Generalitat. També ha assistit a la inauguració el vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre, Francesc Vallespí; l’alcalde Xerta, Roger Avinyó i el director dels serveis territorials de Justícia, Joan Juan, entre altres autoritats.

“El treball de recerca que s’ha dut a terme per elaborar el contingut d’aquest panell informatiu ens ha permès descobrir la important presència de batallons de presoners republicans destinats a la construcció de la línia ferroviària al municipi de Xerta”, ha dit el president del Consell Comarcal, que hi ha afegit: “Amb aquesta actuació dignifiquem el treball forçat republicà i ho fem en un espai per on cada any passen milers de persones.” El panell informatiu instal·lat a la Via Verda de la Val de Zafan, just al davant de l’estació de Xerta, serà un dels primers del país dedicat al treball esclau del franquisme.

La instal·lació d’aquesta senyalització és fruit de l’inventari d’espais històrics de la Guerra Civil encarregat pel Consell Comarcal del Baix Ebre a l’empresa Terra Enllà, un inventari que inclou 193 fitxes al Baix Ebre. Una d’aquests fitxes planteja dignificar la presència d’esclaus del franquisme a la Via Verda de la Val de Zafan. Pel que fa al treball de recerca per elaborar el contingut del panell informatiu l’ha realitzat Terra Enllà. Avui, just després de la inauguració de la nova senyalització, l’historiador i membre de Terra Enllà, Andreu Caralt, ha pronunciat una xerrada sobre el treball forçat de presoners republicans a la Via Verda de la Val de Zafan entre 1938 i 1942. L’acte ha tingut lloc a l’antiga estació de Xerta que s’ha quedat petita davant l’interès dels veïns del municipi per aquest episodi de la història. “Hem fet un treball de recerca intens a partir de documentació extreta de l’arxiu de Xerta, informants locals, historiadors que han treballat aquest tema, documentació i bibliografia”, ha assenyalat Caralt.

El panell informatiu distribueix la informació, de manera didàctica, en quatre apartats: el treball forçat de presoners republicans a la Via Verda de la Val de Zafan; la línia ferroviària; Xerta, centre neuràlgic del treball esclau i els testimonis. Entre 1938 i 1942, més de 2.700 presoners de guerra republicans integrats en cinc batallons de treballadors van ser desplaçats a la línia ferroviària de la Val de Zafan per treballar de manera forçada, com a esclaus del franquisme, en les obres d’obertura del tram entre Alcanyís i Tortosa. Xerta va jugar un rol clau perquè fou lloc d’acantonament i treball d’una part dels reus. A més del text explicatiu, la informació es complementa amb imatges de la construcció de la via ferroviària, de presoners, així com de l’equip de futbol de Xerta format per presos republicans i nois del poble. A Xerta, el 1940 hi havia acantonats un total de 1.307 treballadors forçats. “Alguns d’aquests presoners van establir un vincle amb persones del municipi”, ha dit l’alcalde de Xerta, que ha destacat també la col·laboració de l’Ajuntament en l’elaboració del panell. També s’inclou un codi QR per accedir al contingut de la cartellera en castellà i anglès. “Volem que tots els usuaris de la Via Verda recorden el treball dels presoners republicans i desitgem que mai més hi ha presoners de guerra, ni cap guerra”, ha conclòs el vicepresident del Consell Comarcal.

Comentarios
Multimedia Diari