Fa anys que conec, però a la sessió de retrat crec que he conegut més a fons al Pere, i diria que és un dels tocats pel llamp! És com allò de mirar per un forat i veure les coses diferents. Sempre té una actitud positiva, i és molt conversador. Jo no ho soc tant... però això ho deixem per un altre dia. Recordem el Zaida a cop de flaix, llamp, i respiració mantinguda. Rememorem també el Cafè Poetes, lloc de trobada d’una llarga llista de gent amb inquietuds artístiques. Ah!, poc abans, La Geganta era també temple d’artistes. Temps era temps. Somnis de poetes. Ens ha quedat el bon record i l’harmonia de la col·lectivitat artística.
El Pere és un autor amb un estil propi, que marca la diferència, no deix de ser ell mateix, observar les seves pintures em genera preguntes: qui soc, d’on vinc, on vaig? Qui són? Una paleta d’emocions i colors diversos que en el moment menys adequat et donen la resposta. Coreògraf a estones amb Zalata Teatre, en definitiva, amic dels seus amics!
