Sònia Lleonart Dormuà (Mataró, Barcelona) és llicenciada en Ciències Empresarials i Relacions Públiques per la Queen’s University al Regne Unit. Emprenedora, innovadora i comunicadora ha participat en la creació d’una de les empreses líders a l’Estat Espanyol de desenvolupament de software a l’entorn sanitari. Des de petita li ha agradat escriure i aquesta passió la va portar a cursar l’itinerari de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va ser llavors quan va descobrir la seva vocació de novel·lista. Ara, uns anys després, ha sortit a la llum ‘Nascuda de Venus’, la seva primera obra.
Debutes com a escriptora amb ‘Nascuda a Venus’. Enhorabona! En quin moment decideixes escriure-la?
Mai m’he dedicat de manera professional a l’escriptura. De fet, treballo en una multinacional. Des de petita he tingut una certa facilitat per escriure i sempre m’ha agradat. Un dia vaig decidir formar-me en aquest àmbit i em vaig apuntar a l’itinerari de narrativa que ofereix l’Ateneu. Em van donar l’oportunitat d’escollir entre diferents gèneres literaris i des del primer moment vaig tenir clar que volia apostar per la novel·la. Soc una apassionada d’aquestes.
En què et vas inspirar per fer la teva novel·la?
Mentre estava buscant el tema per escriure la meva novel·la a l’Ateneu, vaig llegir un article sobre Sandro Botticelli i l’amor que sentia per la seva Musa la bella Simonetta Vespucci, una noble Genovesa que va captivar nombrosos pintors, poetes i governants a la ciutat de Florència. Em va sorprendre i alhora fascinar com l’amor i l’admiració que sentia Boticelli cap a ella l’havia portat a crear obres tan importants com la Primavera o el Naixement de Venus. Va ser llavors quan vaig creure que era el moment d’escriure sobre ella i explicar a la ciutadania la seva història.
Com ha estat tot el procés?
He tardat quatre anys a escriure ‘Nascuda a Venus’ perquè m’he hagut d’informar molt i alhora tinc una feina molt exigent. He llegit llibres d’art del Quattrocento, del Quintocchento, del Renaixement i tesis doctorals sobre Botticelli així com articles sobre les seves obres i llibres de la família Mèdici i de la Simonetta Vespucci. Han estat uns anys molt intensos, però també molt bonics on he descobert la Sònia més autèntica. He gaudit pensant i creant les històries i m’han fet reflexionar molt. Escriure la meva primera novel·la m’ha fet descobrir que escriure és una teràpia deliciosa i una manera d’expressar-me.
Què ha estat el que més t’ha impactat?
M’he passat moltes hores intentant comprendre el significat de les seves pintures mitològiques. Va ser llavors quan vaig veure que els experts no han aconseguit encara establir qui li havia encarregat a Botticelli fer aquestes pintures i per quin motiu. Sens dubte, una de les coses que més em va sorprendre va ser quan vaig arribar a la conclusió que l’amor entre el pintor i Simonetta va ser un amor platònic tot i que aquesta sí que va viure la seva història d’amor prohibit amb un altre home.
‘Nascuda a Venus’ però, podríem dir que és més que una novel·la...
Sense cap dubte. És evident que no és una novel·la històrica sinó que aquesta és contemporània malgrat que té el seu origen en el Renaixement italià al segle XV. Tot i això, considero que ‘Nascuda a Venus’ és un viatge a través de l’art. Les tres històries d’amor que s’expliquen estan lligades a Boticcelli tot i que es desenvolupen en èpoques totalment diferents. En cadascuna d’aquestes històries hi ha una renúncia per amor i mostren com les situacions que ens porten al límit són una manera de veure qui som en realitat i quina és la capacitat que tenim de sobre posar-nos a les adversitats. He volgut anar més enllà. Estic convençuda que tots compartim les mateixes motivacions independentment de l’època que hàgim nascut i aquestes són l’amor i l’art.
Com has comentat anteriorment, Florència és l’epicentre del teu llibre. Entenc què hi has estat oi!
I tant. Vaig convèncer a tota la meva família per anar-hi i el cert és que el fet d’haver estat em va ajudar molt a l’hora d’escriure la novel·la. És evident que avui en dia pots buscar informació a través d’Internet, però hi ha coses com la llum, l’ambient que es respira i la manera de ser dels que hi viuen allà que només les pot saber si visites la ciutat. Vaig visitar la Galleria degli Uffizi, el Ponte Vecchio, Santa Maria del Fiore... el cert és que em vaig enamorar de la ciutat.
Hihaurà una segona part?
Sí. De fet, ja he començat a escriure-la! Tot i això, vull tocar de peus a terra. Fa poques setmanes que ha sortit a la llum la meva primera novel·la i vull anar a poc a poc. Soc conscient que el que diré ara és un somni, però és el que sento: per mi haver pogut debutar amb aquesta novel·la és un somni fet realitat. Estic molt agraïda per la rebuda que ha tingut.
Sònia Lleonart Dormuà (Mataró, 1971) és llicenciada en Ciències Empresarials i Relacions Públiques per la Queen’s University al Regne Unit. Emprenedora, innovadora i comunicadora ha participat en la creació d’una de les empreses líders a l’Estat Espanyol de desenvolupament de software a l’entorn sanitari. Des de petita li ha agradat escriure i aquesta passió la va portar a cursar l’itinerari de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va ser llavors quan va descobrir la seva vocació de novel·lista. Ara, uns anys després, ha sortit a la llum Nascuda de Venus, la seva primera obra.
Debutes com a escriptora amb ‘Nascuda a Venus’. Enhorabona! En quin moment decideixes escriure-la?
Mai m’he dedicat de manera professional a l’escriptura. De fet, treballo en una multinacional. Des de petita he tingut una certa facilitat per escriure i sempre m’ha agradat. Un dia vaig decidir formar-me en aquest àmbit i em vaig apuntar a l’itinerari de narrativa que ofereix l’Ateneu. Em van donar l’oportunitat d’escollir entre diferents gèneres literaris i des del primer moment vaig tenir clar que volia apostar per la novel·la. Soc una apassionada d’aquestes.
En què et vas inspirar per fer la teva novel·la?
Mentre estava buscant el tema per escriure la meva novel·la a l’Ateneu, vaig llegir un article sobre Sandro Botticelli i l’amor que sentia per la seva musa, la bella Simonetta Vespucci, una noble Genovesa que va captivar nombrosos pintors, poetes i governants a la ciutat de Florència. Em va sorprendre i alhora fascinar com l’amor i l’admiració que sentia Boticelli cap a ella l’havia portat a crear obres tan importants com La Primavera o el Naixement de Venus. Va ser llavors quan vaig creure que era el moment d’escriure sobre ella i explicar a la ciutadania la seva història.
Com ha estat tot el procés?
He tardat quatre anys a escriure Nascuda a Venus perquè m’he hagut d’informar molt i alhora tinc una feina molt exigent. He llegit llibres d’art del Quattrocento, del Quintocchento, del Renaixement i tesis doctorals sobre Botticelli així com articles sobre les seves obres i llibres de la família Mèdici i de la Simonetta Vespucci. Han estat uns anys molt intensos, però també molt bonics on he descobert la Sònia més autèntica. He gaudit pensant i creant les històries i m’han fet reflexionar molt. Escriure la meva primera novel·la m’ha fet descobrir que escriure és una teràpia deliciosa i una manera d’expressar-me.
Què ha estat el que més t’ha impactat?
M’he passat moltes hores intentant comprendre el significat de les seves pintures mitològiques. Va ser llavors quan vaig veure que els experts no han aconseguit encara establir qui li havia encarregat a Botticelli fer aquestes pintures i per quin motiu. Sens dubte, una de les coses que més em va sorprendre va ser quan vaig arribar a la conclusió que l’amor entre el pintor i Simonetta va ser un amor platònic tot i que aquesta sí que va viure la seva història d’amor prohibit amb un altre home.
‘Nascuda a Venus’ però, podríem dir que és més que una novel·la...
Sense cap dubte. És evident que no és una novel·la històrica sinó que aquesta és contemporània malgrat que té el seu origen en el Renaixement italià al segle XV. Tot i això, considero que ‘Nascuda a Venus’ és un viatge a través de l’art. Les tres històries d’amor que s’expliquen estan lligades a Boticcelli tot i que es desenvolupen en èpoques totalment diferents. En cadascuna d’aquestes històries hi ha una renúncia per amor i mostren com les situacions que ens porten al límit són una manera de veure qui som en realitat i quina és la capacitat que tenim de sobre posar-nos a les adversitats. He volgut anar més enllà. Estic convençuda que tots compartim les mateixes motivacions independentment de l’època que hàgim nascut i aquestes són l’amor i l’art.
Com has comentat anteriorment, Florència és l’epicentre del teu llibre. Entenc què hi has estat oi!
I tant. Vaig convèncer a tota la meva família per anar-hi i el cert és que el fet d’haver estat em va ajudar molt a l’hora d’escriure la novel·la. És evident que avui en dia pots buscar informació a través d’Internet, però hi ha coses com la llum, l’ambient que es respira i la manera de ser dels que hi viuen allà que només les pot saber si visites la ciutat. Vaig visitar la Galleria degli Uffizi, el Ponte Vecchio, Santa Maria del Fiore... el cert és que em vaig enamorar de la ciutat.
Hi haurà una segona part?
Sí. De fet, ja he començat a escriure-la! Tot i això, vull tocar de peus a terra. Fa poques setmanes que ha sortit a la llum la meva primera novel·la i vull anar a poc a poc. Soc conscient que el que diré ara és un somni, però és el que sento: per mi haver pogut debutar amb aquesta novel·la és un somni fet realitat. Estic molt agraïda per la rebuda que ha tingut.
Lleonart sempre ha tingut facilitat per escriure. Aquesta passió la va portar a cursar l’itinerari de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El que no s’imaginava ella era que la novel·la que escriuria per l’Ateneu acabaria sent un gran èxit. Ara ja treballa per escriure la segona part que girarà entorn la història de la Carla.