Els Equips d’Atenció Primària (EAP) atendran directament totes les persones que viuen en residències de gent gran en el termini d’un any. Per a fer-ho, es reforçaran els EAP que tenen un major volum de places residencials al seu càrrec, amb un cost addicional d’uns 15 milions d’euros, que equivaldrà a 117 metges i 130 infermeres més.
En els primers mesos de l’any es començarà a aplicar el nou model en el 72% dels EAP, que són els que ja tenen un grau de coordinació elevat amb les residències, mentre que la resta es farà en el segon semestre del 2024.
El nou model preveu que tots els professionals propis de les residències continuïn desplegant les funcions de cures i les vinculades al funcionament del centre i que treballin de manera coordinada i integrada amb els EAP i el conjunt del sistema de salut.
Amb tot, els metges de l’atenció primària assumiran progressivament les funcions dels facultatius residencials, i aquests deixaran de regular-se per les hores i ràtios contractades pel Departament de Drets Socials. El rol de les infermeres d’atenció primària dels EAP implicarà tant l’atenció directa com la coordinació amb l’equip d’infermeria de les residències. El seu paper serà complementari a les infermeres pròpies de les residències.
El conseller de Salut, Manel Balcells, explica que el nou model millorarà de forma «evident» la qualitat assistencial dels residents, ja que el contacte amb la primària no serà «una visita reactiva i fragmentada» quan tinguin una descompensació de salut sinó que serà de «seguiment» de les seves patologies cròniques.
Es reforçaran els EAP que tenen un major volum de places al seu càrrec
A més, diu, tindran un pla d’intervenció «únic», més protocol·litzat, que millorarà els resultats en salut i alhora contribuirà a evitar més la solució d’anar a urgències, on no es coneix el cas concret del resident.
«És una decisió transcendent, que canvia l’atenció de persones fràgils i estem segurs que millorarà molt la seva qualitat de vida i atenció», indica A més a més, ha afegit Balcells, tant les residències com els CAP tindran tota la història clínica compartida i així constaran les prescripcions i els plans de medicació, entre altres, per oferir una resposta «adequada».
Preguntat per quan es desplaçaran els equips de primària a les residències, Balcells ha fet un paral·lelisme amb els serveis d’atenció domiciliària, ja que els centres residencials són, a la pràctica, els domicilis dels seus residents. Així, afirma que el professional sanitari es desplaçarà a la residència «quan calgui». «Hem de considerar-ho igual que una persona en un domicili», ha conclòs.
Per la seva banda, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, assegura que l’objectiu és garantir que totes les persones grans que viuen en residències puguin ser ateses pels CAP. «En un sistema universal d’accés a la salut qui ha de garantir el seu estat és l’atenció primària», resumeix tot destacant el context, ja que les persones grans que viuen en residències acumulen una gran quantitat de malalties i tenen graus de dependència elevats.