Si vivim en una simulació, com podem saber que és una simulació?, què és la realitat?, i com s’investiga? Aquestes són algunes preguntes que es planteja en Gaspery-Jacques en un moment determinat del seu espaitemps, concretament el 2401, al segle XXV.
En Gaspery és eix i centre d’El mar de la tranquil·litat, novel·la d’Emily St. John Mandel (Merville, Canadà, 1979), traduïda al català per la tarragonina Maria Rossich Andreu i publicada per l’Editorial Chronos. En castellà, per Ático de los Libros. Una obra de ciència-ficció amb bones dosis de realitat, propera i tangible. És a dir, planteja els tan anhelats viatges en el temps i la conquesta de l’Univers, però, alhora, la immutabilitat de les passions de l’ésser humà. La clemència, la solidaritat, la tendresa i el càstig són bons exemples, en una societat que, més enllà de la tecnologia extrema, no ha variat substancialment. Així les coses, els personatges de la novel·la, en un segle i un altre, en el passat i el futur, a la Terra, a la Lluna o a Tità, viuran esdeveniments i penúries similars. A saber, guerres, estafes financeres, pandèmies, amb una nova variant del virus del SARS, i el desemparament després de prendre decisions irrevocables. Tot molt humà.
El mar de la tranquil·litat arrenca com si d’una novel·la històrica es tractés. A principis del segle XX, el 1912, un senyoret anglès és adequadament exiliat per la seva família a la Columbia Britànica després de criticar les colònies del país a l’Índia. Un desterrament plàcid el d’Edwin St. John St. Andrew, el qual poc podia imaginar ni el seu final ni el seu protagonisme en la història del futur.
Un segle després, el 2020 i amb la pandèmia imminent, la Mireia intentarà recuperar l’amistat amb la Vincent a través del seu germà, un compositor famós. Fins aquí la realitat coneguda. És a partir d’aquest punt quan l’Emily St. John endinsa el lector en la ciència-ficció. En aquest escenari, al 2203 la pagesia és feina de robots i els humans han canviat les colònies africanes per la superfície lunar, amb una connexió ràpida i eficient de transport públic entre el planeta Terra i el seu satèl·lit. I no han creat ni una ni dues, sinó tres colònies lunars i més enllà, una altra al saturnià Tità, amb cúpules curosament elaborades per permetre la vida, pluja programada i unes postes de sol de paper cartó, tot i que més sofisticades. Conseqüència, tot plegat, de la superpoblació de la Terra i les inundacions i sequeres, fruit del canvi climàtic.
De fet, El mar de la tranquil·litat deu el seu títol a les planes silencioses de la primera colònia lunar, la mateixa on molts anys enrere havien aterrat els astronautes de l’Apollo 11.
Guerres, pandèmies, estafes financeres i el desemparament humà travessen els segles
Tot i això, com que la mà executora continua sent la humana, els nyaps arquitectònics també hi seran presents en el futur, així com la manca de recursos i, de retruc, d’inversions. Hi ha coses que no canvien mai. I si el 2203 l’escriptora Olive Llewellyn, nascuda a la Lluna, fa una gira literària per la Terra per a presentar el seu llibre, el 2401 en Gaspery, el nostre protagonista primigeni, malda per canviar de feina, per no morir-se d’avorriment. Res que no coneguem.
No obstant això, la clau és si tots aquests personatges separats per cinc segles poden tenir res en comú a causa d’una anomalia en la línia del temps. La resposta la tenen un vell auró en un bosc i una fogonada fosca «com una ceguesa sobtada mentre, de fons, sona un violí envoltat per un so incomprensible, un mareig i un record difús». Justament això és el que estudien a l’Institut del Temps des del segle XXV, els quals implementen una curosa i rígida vigilància perquè ningú no canviï els esdeveniments històrics passats i a priori, tancats. I que molt menys ho faci un viatger del temps. Tot i que l’ésser humà sovint és imprevisible i gens equànime...
Una obra per als amants de la ciència-ficció, dels personatges treballats amb profunditat i de la reflexió sobre la complexitat de les relacions personals. I per als neòfits, El mar de la tranquil·litat és una entrada delicada en el gènere.
La novel·la, triada per l’expresident nord-americà Barack Obama com una de les millors lectures de 2022, es troba en procés de ser adaptada a sèrie televisiva.
