M’interessen la Judy Garland, la Natalie Wood i la Dàlia Negra. M’interessa la jugadora de lacrosse assassinada pel seu ex a la Universitat de Virgínia, i la noia desapareguda el dia que el seu nòvio no va anar a treballar a LensCrafters, i l’alumna d’institut que va morir al jardí de casa el seu nòvio, a Shaker Heights, mentre tothom dormia... Qui així parla és la Bodie Kane, artífex d’un pòdcast d’èxit de temàtica true crime, que és convidada a impartir classes a l’internat Granby, on va passar la seva adolescència i on també va viure l’episodi més terrible de la seva vida: l’assassinat de la seva companya d’habitació, Thalia. La Bodie és la protagonista de Vull fer-te algunes preguntes, de l’escriptora nord-americana Rebecca Makkai (Edicions del Periscopi/Sexto Piso), traduïda al català per Marc Rubió.
![Rebecca Makkai: «El ‘true crime’ ha contribuït a resoldre casos, però també s’han assetjat sospitosos» $!Rebecca Makkai: «El ‘true crime’ ha contribuït a resoldre casos, però també s’han assetjat sospitosos»](http://www.diaridetarragona.com/binrepository/292x432/0c0/0d0/none/15017645/FLQG/ant-80-coberta-descarregable-vull-ferte_241-1688730_20240421201042.jpg)
Un cop allà, la Bodie no defugirà que durant la investigació del cas podrien haver hagut errors i mentides. Aleshores, l’home a qui van declarar culpable és realment el veritable assassí? A través d’aquest viatge al passat, la novel·la tracta temes com ara el #MeToo, la cultura de la cancel·lació, la revisitació del true crime o la fiabilitat de la memòria.
«La memòria és una obsessió meva i és natural. El que ens ha portat fins al present és memòria, són records i en algun moment es pot plantejar si una part és falsa. Potser hi ha alguna dada errònia, però tot i que m’interessa molt, no és el focus principal de l’obra», manifestà la també autora d’Els grans optimistes, publicada en català i en castellà per les mateixes editorials.
És precisament el que li passarà a la Bodie, la protagonista, a la qual la boira de la memòria li ho enterbolirà tot. «Volia que tingués uns records fragmentats, no precisos perquè a la vida real no pots tornar enrere. Tens una nebulosa i no volia que ella ho recordés tot claríssimament».
Pel que fa al true crime, gènere que actualment prolifera, l’autora assenyalà que si bé «ha contribuït al fet que s’hagin resolt casos o que víctimes més marginals, que no són tan atractives per a la televisió, hagin estat objecte d’interès, hi ha hagut gent que ha arribat a assetjar sospitosos, a tornar a traumatitzar víctimes o a fer-ho aflorar tot davant les famílies, fins i tot anant a les escenes del crim, removent allà».
![Rebecca Makkai: «El ‘true crime’ ha contribuït a resoldre casos, però també s’han assetjat sospitosos» $!Rebecca Makkai: «El ‘true crime’ ha contribuït a resoldre casos, però també s’han assetjat sospitosos»](http://www.diaridetarragona.com/binrepository/296x432/0c0/0d0/none/15017645/CVIC/61j-vqubqel-ac-uf894-1000-ql80-dpweblab_241-1688736_20240421201043.jpg)
En qualsevol cas, Makkai defensà que l’interès per les històries basades en crims reals no ve d’ara, sinó que es remunta als anys 20 del segle passat o fins i tot a l’Edat Mitjana, quan «a partir de rumors es creaven llegendes o es feien cançons».
Vull fer-te algunes preguntes repassa, inevitablement, les transformacions socials dels últims anys. «Penso que un no se n’adona del temps que ha arribat a passar i de com les coses han canviat fins que et veus confrontat», digué Makkai. «M’he adonat dels canvis generacionals importants i això m’ha portat al que arribàvem a passar, a discursos cruels, que ara no es tolerarien. I no dic que ara no passin, sinó que no es tolerarien». D’igual manera, considerà que «el #MeToo ens ha portat a tots a mirar enrere des d’un prisma nou i pensar que aquelles coses que feien riure en aquell moment, potser no eren tan gracioses. A mi em molestaven i m’adono que molestàvem tothom. I és ara que et planteges que allò no estava bé».
Això no obstant, l’autora també reconegué que «quan parlem de la cultura de la cancel·lació ens referim a un tot i diem que és injust i estarem d’acord que potser no tot ho és».
Vull fer-te algunes preguntes és una novel·la addictiva amb un interlocutor de rerefons, el misteriós senyor Bloch, un professor de l’època de l’assassinat i a qui la Bodie es dirigeix constantment, alhora que reconstrueix el crim, una reconstrucció que la farà plantejar quina part de responsabilitat va tenir cadascun en els fets.