El cineasta Fernando Trueba se submergeix en el cinema negre amb ‘Isla perdida’, la seva nova pel·lícula protagonitzada per la reusenca Aida Folch i Matt Dillon.
La trama està ambientada en una illa remota de Grècia, i se centra en l’Álex, una jove que marxa un estiu a treballar fora del seu país per trencar amb el seu passat i començar de nou. Allà també s’enamora del seu cap, un home misteriós que amaga molts secrets.
En una entrevista a l’ACN, Trueba reconeix la seva predilecció per aquest gènere, ja que obre la porta a «crear sensacions» perquè tot allò visual és «molt important». El director també posa l’accent en la història i en la seva primera aparença de normalitat. «A vegades la quotidianitat està plena d’inferns», sosté.
Trueba assenyala que des de petit sempre li ha agradat molt el cinema negre i que, ja més endavant, com a director, li ha resultat molt llaminer. «És un gènere on les càmeres expliquen coses, hi ha personatges observant, mirant, espiant uns als altres... «, afegeix, «i això permet crear sensacions d’angoixa, de por, de sospita, d’ansietat o d’inquietud». Un fet que titlla de «bonic», perquè esdevé un repte per poder anar «més enllà».
El llargmetratge se centra en una jove que arriba a una illa grega per treballar com a cambrera d’un local idíl·lic. Allà coneix en Max, un personatge madur, misteriós i atractiu pel qual se sent immediatament atreta. El que no sap ella, és que l’home està «fugint de si mateix» i que té «els seus dimonis», tal com recorda Trueba, un fet que l’acaba perseguint i finalment, també, atrapant. Pel director, no deixa de ser un fet habitual que passa en moltes parelles.
«Un comença amb algú i descobreix histories rares, i de sobte allò que semblava ideal es converteix en un infern», apunta, «desgraciadament passa a diari i forma part de la vida». Tota aquesta descoberta va acompanyada, a la pel·lícula de Trueba, d’una ambientació que es va enfosquint a mesura que avança el metratge i també d’una música que, ell mateix reconeix, que juga un paper «intrigant». En quant a la localització la situa a Grècia i explica, com a anècdota, que un cop van ser a la illa per rodar van descobrir que es tractava d’un lloc on abans hi havia un camp de concentració per a dones.
El film barreja tres idiomes diferents: l’anglès, el castellà i una mica de grec, que es complementen amb la idea de que «cap dels tres personatges principals juga al seu camp», ja que tots han arribat a la mateixa ubicació per un motiu diferent. Finalment, en quant a les referències Trueba cita directament «el pare fundador» del gènere: Alfred Hitchcock. «És impossible treballar-lo sense fer-ne referència, ha sigut el més gran inventor de les formes narratives i visuals que ha tingut el cinema», reconeix.
‘Isla perdida’ arriba a les sales de cinema aquest divendres, una setmana abans de l’estrena de la pel·lícula «Volveréis’ de Jonás Trueba, fill del director, que ho fa el 30 d’agost. Precisament és en aquest film on Fernando Trueba s’estrena com a actor, una situació que descriu de «curiosa». «Si no et lia el teu fill, qui ho farà?», bromeja, «ha sigut una experiència molt emocionant que no m’hauria imaginat mai». En quant a nous projectes, el director ja està treballant en la seva pròxima pel·lícula, que serà una comèdia, i també en un documental.
Tanmateix, ara per ara diu que allò que espera és que la gent s’ho passi bé amb aquesta film i que es deixi «arrossegar» per la història. «Alguns espectadors ja m’han dit que han entrat completament i que un cop dins, els ha portat a un altre lloc, és el que vull, que tinguin una experiència interessant», sosté.
Una experiència gratificant
En la mateixa línia s’expressa l’actriu Aida Folch – que fa de protagonista a ‘Isla perdida’ – i que espera que la gent la gaudeixi. «Crec que és una pel·lícula d’entreteniment, d’estiu, de plaer... estètica i misteriosa, que s’ha de veure al cinema perquè està molt ben feta i que porta el segell Trueba», insisteix.
En el seu cas, reconeix que des del primer moment que va llegir el guió va quedar encantada i que ha estat tot un repte interpretar el seu personatge. «M’ha donat la oportunitat de treballar diferents registres, diferents tons, sempre dins de la naturalitat. Com a actiu això és meravellós perquè et permet mostrar molts matisos», admet la catalana. També afegeix que va ser «una meravella» rodar amb tot l’equip a Grècia, on es van trobar molt bé i van formar «com una petita família» molt internacional.
En quant al paper de l’Álex, assegura que es tracta d’una dona forta, divertida i amb molta personalitat. També reconeix que juga un paper molt concret, com passa a la gran majoria de pel·lícules de suspens. «Sempre dius, per què vas allà? No vagis allà! Que no ho veus? Però quan una persona està en una relació no ho sol veure, per nosaltres que estem a fora, en canvi, és molt més fàcil», conclou.
