En ple confinament, la Fundació Vila Casas de Barcelona va engegar el projecte virtual ‘Càpsules de confinament’ i va proposar a un centenar d’artistes que fessen una aportació artística per veure com vivien l’experiència del confinament i com afectava els seus processos creatius. Un d’aquests artistes seleccionats va ser el pintor Miquel Paton (Tortosa, 1959), que va aportar una obra i un escrit que l’acompanyava i que reflexionava sobre l’enyor del confinament i els camps del Delta de l’Ebre que tant marquen la seua obra. També va seleccionar un fragment d’un curtmetratge realitzat per Josep Juan Segarra sobre el seu procés creatiu, on es veuen imatges del Delta.
Tot seguit la Fundació va decidir transformar tot aquell material en una exposició, “Càpsules de confinament: art i pandèmia a Catalunya”, que ara s’ha inaugurat i que es pot veure al Museu Can Framis de Barcelona, fins el 24 de gener, tot coincidint amb el vintè aniversari de la Fundació. L’exposició està comissariada per Àlex Susanna i Mercè Vila Rigat. Paton hi exposa la pintura 186 i el text esmentat.
Miquel Paton és un dels artistes més reconeguts de les Terres de l’Ebre, amb més d’una quarantena d’exposicions individuals i més de 200 de col·lectives. Autor d’una extensa producció pictòrica, algunes de les seves obres formen part de fons d’art, com el Museu d’Art Modern de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona o el de La Creu Roja de Catalunya, entre altres.