Assumpta Rosés ha dedicat gran part de la seva carrera professional a la crítica d’art, la recerca i la docència del Camp de Tarragona. És directora de la revista ‘Artiga’ i ha exercit de comissària en diverses exposicions. En l’àmbit teòric, ha treballat en la divulgació dels artistes del territori, conscient que cal posar en valor tota la feina que desenvolupen.
Quan i com neix la seva vinculació amb l’art?
Quan era jove anava a les classes de dibuix que oferia el Centre de Lectura. Se’m va proposar estudiar Belles Arts i no m’ho vaig pensar dues vegades. El fet que els meus pares em fessin costat, em va animar molt. Vaig estar diversos anys treballant a Barcelona, però després vaig tornar a casa. La pintura continuava present, però a poc a poc em vaig començar a interessar per la part teòrica.
Fins al punt de deixar definitivament la part pràctica...
Sí. Sempre m’havia agradat llegir i escriure. De fet, quan treballava a l’Escola d’Art m’encarregaven a mi fer els textos de les exposicions. Segurament això és degut al fet que era una de les poques persones que sabia escriure en català. Quan vaig ser mare, em vaig adonar que era més senzill dedicar-me a la part teòrica i tot plegat em va fer prendre la decisió de centrar-me en la part teòrica.
Quina és la realitat de l’art contemporani al Camp de Tarragona?
Sempre hi ha hagut bons artistes. En aquest sentit, els crítics d’arts tenim molta feina. Al territori ha treballat gent molt important com Pablo Picasso o Miró. De fet, als anys 80, jo vaig coincidir amb tota una generació que després va tenir molt d’èxit arreu de l’Estat, entre ells Tom Carr. Si això li afegeixes tota la generació jove que just ara emprèn el camí...
Les noves generacions tenen espais a Tarragona on poder exposar les seves obres?
Anem justets. Tenim gent molt bona, en aquest sentit crec que Tarragona s’ha de sentir afortunada. A més, les escoles d’art de la Diputació fan una gran feina perquè així sigui. Tot i això, a la ciutat falten bons espais on poder exposar les obres d’arts. El Mèdol està funcionant molt bé, però té un local molt just que sovint es queda petit. Els Tinglados del Port també ens ajuden a suplir les mancances que té la ciutat en aquest sentit. Al final, l’única sala que està amb condicions a la ciutat és la Caixa, però aquesta té la seva pròpia programació. No conec cap capital de província d’Espanya que no tingui cap sala gran on poder acollir exposicions. Tarragona s’ha de posar les piles.
Rosés es directora de la revista ‘Artiga’. A través d’aquesta dóna veu als artistes locals, però també als internacionals
Per tant, falta més recolzament per part de les administracions?
A la Diputació no li podem retreure res, al contrari. Fan una gran feina amb les escoles d’art i el Museu d’Art Modern. Tot i això, tampoc té cap sala d’exposicions amb condicions. De la mateixa manera que tampoc la té l’Ajuntament.
En un món on cada vegada tot és més car, es pot viure plenament de l’art?
I tant! Es pot viure a força de demanar beques, subvencions per tirar endavant projectes innovadors... Actualment, és molt complicat que puguin viure només de vendre els seus propis quadres, aquest funcionament és arcaic, però encara en queden que sí que ho fan. Amb esforç i il·lusió tot es pot.
Quin consell els donaria a les futures generacions?
Que gaudeixin i que no es desanimin. No s’han de preocupar pel que el futur els té preparat, segur que és positiu. Hi ha moltes maneres de guanyar-se la vida avui en dia. Això sí, els animaria a formar-se tot el possible.
Ara comentava que la docència és una de les sortides. De fet, tu també has sigut professora..
Sí. El treball de la docència és molt interessant i gratificant, però a la vegada és molt sacrificat. Crec que s’ha de valorar més la feina que duen a terme els mestres, no és gens fàcil! Jo vaig ser professora a l’Escola d’Art i vaig gaudir molt d’aquesta etapa.
I també dirigeix la revista l’Artiga.
És una revista de divulgació que explica les exposicions que es programen al territori. A més, posem en valor la feina d’artistes locals, però també destaquem la feina d’artistes internacionals. A través d’ella, volem que la ciutadania conegui que s’està fent al món de l’art. Al Camp de Tarragona es programen moltes exposicions, però no tothom ho sap.
I sembla que tota aquesta feina ha estat reconeguda aquesta mateixa setmana, oi?
Aquest dijous vaig rebre la distinció al Mèrit Cultura per part de l’Ajuntament de Tarragona. Va ser una sorpresa i em sento molt agraïda. La veritat és que no m’ho esperava... M’agradaria dedicar-lo a tots els companys i companyes de professió, la qual, sovint és desconeguda.
Com veu el futur de l’art al territori?
Soc positiva. Les dones artístiques han de tenir més consideració i espero que s’habilitin espais potents on poder acollir grans exposicions. Els tarragonins i tarragonins es mereixen veure bon art. Per això soc molt optimista i considero que el millor encara està per arribar.
Personal
Confia en les futures generacions
«Hi ha molt de potencial a la ciutat i les noves generacions surten molt preparades i formades. Crec que les escoles d’art del territori fan molt bona feina i s’ha d’aplaudir».
És optimista
«El futur de l’art de la ciutat és il·lusionant. Tot i això, espero que es valori més la feina que desenvolupen les dones artístiques».
Considera que calen espais potents on poder exposar les obres
«Tarragona s’ha de posar les piles i habilitar espais potents on els artistes puguin exposar les seves obres. Actualment, no n’hi ha cap de potent, més enllà del Mèdol que cal remarcar la gran feina que fa»
Confia en les futures generacions
«Hi ha molt de potencial a la ciutat i les noves generacions surten molt preparades i formades. Crec que les escoles d’art del territori fan molt bona feina i s’ha d’aplaudir».
És optimista
«El futur de l’art de la ciutat és il·lusionant. Tot i això, espero que es valori més la feina que desenvolupen les dones artístiques».
Considera que calen espais potents on poder exposar les obres
«Tarragona s’ha de posar les piles i habilitar espais potents on els artistes puguin exposar les seves obres. Actualment, no n’hi ha cap de potent, més enllà del Mèdol que cal remarcar la gran feina que fa»